Les últimes dades apunten que el 90% de les ocupacions es donen en immobles de grans tenidors. Laura Rodríguez/ACN
“Okupes amb destrals, barres i ganivets sembren el pànic a Barcelona”. “La desesperada denúncia d’un veí: ‘Ja hi ha més okupes que veïns'”. “Les cases okupes: nius de violacions a la Gran Barcelona”. Aquests són tres titulars utilitzats per alguns mitjans de comunicació per referir-se a l’ocupació. Certament, quan parlem d’aquesta problemàtica es desfermen les passions i en moltes ocasions semblaria que es tracta de la primera preocupació de la ciutadania catalana. Malgrat això, una recent investigació realitzada pel col·lectiu en defensa dels drets humans, l’Observatori DESC, revela que ens trobem davant d’un problema magnificat i estigmatitzat del qual, fins fa una mica menys d’una dècada, no es parlava gaire.
Per fer aquesta afirmació, l’organització s’ha preguntat si realment han augmentat els casos d’ocupació, tal com alguns mitjans apunten. “La realitat és que, tot i ser evident que l’accés sense títol legal ha crescut a l’estat espanyol al llarg de l’última dècada, no hi ha dades de quan es va iniciar aquesta tendència”, afirma l’observatori. Dit d’una altra manera, no podem saber si en els darrers anys hi ha hagut un augment de les ocupacions. “Tampoc hi ha dades sòlides sobre el nombre de persones o famílies que viuen en habitatges ocupats”, afegeixen.
Alguns estudis quantifiquen en 87.500 els habitatges ocupats l’any 2017, cosa que equivaldria a 262.500 persones ocupant a tot l’estat espanyol. “Aquesta quantitat vol dir que un 0,45% del parc d’habitatges principals de tot l’estat i el 0,34% del total del parc estarien ocupats”, diu la investigació de l’Observatori DESC.
Qui ocupa?
Lluny dels ocupes violents amb destrals, la investigació considera que les persones que ocupen immobles són ben diferents.
Un informe de Save the Children del 2012 va estimar que a tot l’estat espanyol, en el 82% de les llars desnonades hi havia nens. Pel que fa a les ocupacions, diversos estudis assenyalen que en moltes d’elles hi ha dones. El 2020, un estudi del mateix observatori apuntava que en un 74% dels pisos ocupats hi havia dones. “El 38% són llars monoparentals”, explica la mateixa organització que afegeix que això té a veure amb el fet que “moltes mares estan ocupades perquè les criatures necessiten un entorn on poder estar i sentir-se a casa, no una habitació o alberg”.
Així mateix, l’observatori afirma que pel que fa a la situació laboral dels que de les persones que ocupen un habitatge a Barcelona, “el 17% estaria a l’atur, el 30% desocupat sense prestació, un 26% treballant amb contracte, un 14% sense contracte i el 13% restant en altres situacions”.
On ocupen?
A escala catalana, el 51% de les persones que ocupen, abans vivien en un pis o habitació de lloguer, el 25% a casa de familiars o amics, el 16% en un habitatge hipotecat, el 5% en infrahabitatges, habitacions o al carrer, un 2% en altres ocupacions i l’1% en altres situacions.
Finalment, en relació amb el tipus d’immobles que van ocupar-se, l’Observatori DESC diu que el 82% d’ocupacions a Barcelona es van donar en habitatges d’entitats financeres o grans propietaris el 2018, percentatge que el 2020 va baixar fins al 72%, i que va tornar a arribar fins al 90% el 2022. Així mateix, un 60% serien immobles d’entitats financeres i 30% propietat de fons voltors.
