Les dones són majoria en aquests àmbits, però cobren un 30% menys en general i un 38,5% en els càrrecs directius. Foto: Pexels
Els sectors professionals –com ara metges, advocats, enginyers, economistes o empresaris– tenen una bretxa salarial de gènere del 30%, 10 punts per sobre de la mitjana de l’economia, que es va situar el 2020 just per sota del 20%.
L’informe Els i les professionals i la seva contribució a l’economia catalana 2018-2021 assenyala la potència d’aquests àmbits, que apleguen titulats universitaris que poden adscriure’s a un col·legi professional, i que són “el nucli dur de l’economia”. Amb tot, les professionals cobren de mitjana 36.039 euros, lluny dels 51.968 dels seus companys; tot i que elles representen el 56% del sector, 10 punts més que a inicis dels 2000.
En el cas dels directius, la diferència salarial entre gèneres s’enfila al 38,5%. Així doncs, les dones directives i gerents perceben 51.706 euros a l’any mentre que els homes reben 84.113 euros, una diferència de més de 30.000 euros.
Nucli dur de l’economia
L’economista Josep Oliver, un dels autors de l’informe, assenyala que els professionals “són l’ocupació més dinàmica” de Catalunya amb un creixement anual del 3,7% entre el 2002 i el 2021, mentre que el creixement de la resta de feines s’ha mantingut pla. “És el nucli dur de l’economia del país”, ha resumit l’economista, que ha elaborat l’informe conjuntament amb Xavier Segura.
Segons la definició de l’estudi, promogut pel Centre d’Anàlisi Econòmica Intercol·legial, els professionals són prop d’un milió de treballadors amb títols universitari susceptibles d’adscriure’s en un col·legi professional, com ara metges, advocats, enginyers, economistes o empresaris.
En total, són el 28% de l’ocupació catalana, però concentren el 40% de la massa salarial, el 38% de les cotitzacions socials i el 47% de l’IRPF. L’informe conclou que aquestes professions “resisteixen més a les crisis i avancen amb més força a les expansions”. Entre 2013 i 2021, els professionals han absorbit més del 60% dels vora 450.000 nous llocs de treball generats a Catalunya després de la crisi financera i de l’esclat de la covid.
D’altra banda, l’ocupació dels professionals catalans ha crescut un punt per sobre del ritme de la Comunitat de Madrid (2,9%), que, malgrat això, té més de 10 punts més de professionals en total (38%).
Bretxa de gènere
En les últimes dues dècades, el sector s’ha feminitzat fins al punt que ara les dones són majoria (56%). Amb tot, “les dones ingressen sensiblement per sota del col·lectiu masculí en totes les categories”, ha afegit l’economista durant la presentació a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Aquesta bretxa s’explica per diferents motius. Un dels més importants és la segregació sectorial: el gruix del col·lectiu femení es concentra a la sanitat i educació i, en canvi, és molt menys present a sectors com l’energia o les TIC.
En el cas del sector públic, la diferència no s’explica pels sous fixats de base –que per llei són els mateixos– sinó perquè acaben fent jornades més curtes perquè assumeixen més tasques de cures familiars i tenen més presència a categories més baixes com ara infermeres, bibliotecàries o professores de primària, ha assenyalat l’economista Xavier Segura, també autor de l’informe.
Tot i això, Oliver ha destacat que en totes les categories professionals femenines el sou és “substancialment superior” al de la resta d’ocupades del país.
Envelliment
Un altre dels factors que destaca l’informe és el creixent envelliment dels professionals ocupats, com a “reflex del procés de transició demogràfica” del país. Així els del 55 a 66 anys han augmentat d’un 7% a un 17% en vint anys mentre que els de menys de 34 anys han caigut del 42% a escassament el 27% del total.
“La caiguda dels joves és espectacular”, ha resumit Oliver, que ha comentat que els professionals d’altres països poden contribuir “d’una manera modesta” a rejovenir les plantilles dels sectors professionals, amb l’excepció de la sanitat.
