Entre els motius pel retard del padró de persones sense domicili fix hi ha la negativa de municipis metropolitans a empadronar-les. Foto: Síndic de Barcelona
A més de tractar-se d’un dret, l’empadronament és una eina a disposició dels ajuntaments per dur un registre del nombre de ciutadans que viuen als seus municipis. Tanmateix, per a la ciutadania el padró és la porta d’entrada a una sèrie de drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals.
És per aquest motiu que des del síndic de greuges de Barcelona veuen amb preocupació el retard que moltes persones sense domicili fix denuncien en la tramitació del seu padró a la capital catalana.
En gran part es tracta de persones sense sostre o que per la seva situació econòmica viuen en hostals o recursos públics d’acollida. També es refereix a persones migrades que no poden llogar legalment un pis.
“La demora es produeix en el tràmit de l’emissió de l’Informe de Coneixement de Residència, que ha de ser elaborat pels Serveis Socials”, explica l’organisme. “Aquesta situació preocupa a la Sindicatura de manera significativa i ha motivat la seva intervenció mitjançant una actuació d’ofici”, assenyalen.
Per la seva banda, des de l’Ajuntament de Barcelona assenyalen que el padró es resol en la majoria de casos en menys de sis setmanes. El màxim de temps que estipula la llei són tres mesos.
Un problema metropolità
Però no tota la responsabilitat recau en l’administració barcelonina. Des de la Sindicatura alerten que els casos de municipis de l’àrea metropolitana que no practiquen aquesta mena d’empadronament, no són estranys. Això fa que algunes persones demandin empadronar-se a la capital catalana i, per tant, hi hagi demores en els tràmits burocràtics.
