Ernest Maragall ha participat en una trobada que ha reunit 50 representants de diverses metròpolis de tot el món. Foto: AMB
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha estat l’escenari, aquesta setmana, d’una trobada que ha reunit els representants de diferents àrees metropolitanes d’Europa i del món. Entre ells, i en representació de la mateixa AMB, hi havia Ernest Maragall, vicepresident de l’Àrea d’Internacional i de Cooperació de l’organisme territorial.
L’esdeveniment ha servit per presentar el Primer informe sobre l’estat mundial de les metròpolis, elaborat per l’ONU. Es tracta d’un document que conclou que el futur del planeta serà metropolità o no serà.
Les àrees metropolitanes de París, Porto, Lisboa, Stuttgart, Oslo, Manchester, Riga, Bratislava, Katowice, Marmara, Bilbao, Guadalajara o Douala han estat algunes de les que s’han citat en una trobada que ha servit per extreure conclusions sobre quin és l’estat de les metròpolis al món i per establir els passos a seguir per fer front als reptes de futur als quals s’enfronten.
“Les metròpolis fan una aposta molt clara per les polítiques de lluita contra l’emergència climàtica, la mobilitat sostenible, l’habitatge, la recerca d’un model energètic diferent i l’ús d’energies renovables”, han reivindicat des de la mateixa AMB.
Set conclusions sobre Europa
La primera de les conclusions a les quals s’ha arribat és el fet que Europa és un territori eminentment metropolità. A la regió hi ha quasi 246 milions de persones que viuen en 265 àrees metropolitanes. D’aquestes, només Moscou i París superen els 10 milions d’habitants, mentre que Londres, Madrid i Sant Petersburg en tenen entre 5 i 10. A més, hi ha 57 metròpolis que tenen entre 1 i 5 milions d’habitants, i 203 que en tenen menys d’un milió. “Europa es consolida com una regió de metròpolis petites i mitjanes”, diuen des de l’AMB.
En segon lloc, segons afirmen des de l’organització de l’esdeveniment, les àrees metropolitanes estan fent una “aposta clara per la digitalització i per les noves tecnologies de les telecomunicacions, com és el 5G i les seves aplicacions sobre el territori i els serveis”.
La tercera de les conclusions deixa ben clar que per competir a escala global cal que les grans ciutats europees facin “estratègies de posicionament, captació de talent i atracció d’inversions”.
En quart lloc, la reunió ha servit per fer una demanda. “Les àrees metropolitanes europees reclamen una política clara respecte de les metròpolis a la Unió Europea i també als estats membres”, afirmen des de l’AMB. Segons l’ens territorial, a excepció d’Itàlia i Portugal, la resta d’àrees urbanes no tenen aquesta mena de proteccions.
En cinquè lloc, en la trobada també s’han aplaudit iniciatives com la xarxa European Metropolitan Authorities (EMA), que en paraules de l’organització de l’esdeveniment “són necessàries per exercir de lobby a escala de la UE i dels estats”.
La sisena de les conclusions ha establert que les metròpolis europees tenen “diferents marcs territorials i legislatius”, però estan unides per una voluntat de “cooperació, solidaritat i acció col·lectiva”.
Finalment, en la reunió s’ha tret pit de la feina de les metròpolis durant la pandèmia. “La gestió metropolitana ha tingut un paper clau per als ajuntaments per treballar conjuntament i fer arribar els recursos a més població”, consideren des de l’AMB.
