Set conclusions sobre l’impacte d’aplicacions com Uber o Glovo a Barcelona

Quin impacte laboral tenen? Són ecològicament sostenibles? Com funciona l’anomenada economia de plataforma? Des de fa temps, les aplicacions han entrat a les nostres vides i, en alguns casos, han canviat la manera que tenim de consumir. Plataformes com Uber, Amazon, Glovo o Airbnb ja no són cap raresa i per aquest motiu, des de l’Observatori DESC han publicat una investigació sota el títol de Vulneracions dels drets socials i impacte ambiental del consum digital que intenta analitzar aquest sector.

“S’estima que el treball en economies de plataforma representa menys del 5% de la mà d’obra global”, afirmen des de la investigació per afegir que està previst que el seu pes augmenti en els pròxims anys gràcies al finançament amb “crèdits amb interès baix” que reben aquesta mena d’empreses. Podem inferir, doncs, que tot i el seu poc pes a escala mundial, el cert és que el debat sobre l’economia de plataforma és important. En aquest sentit, l’estudi arriba a set conclusions sobre el sector que cal tenir en compte en un món on les apps seran cada vegada més presents.

Finançades amb capital risc

El primer element que detecta la investigació és que les empreses de l’economia de plataforma tenen una expansió molt forta gràcies a inversions dels fons de capital risc. Així, parteixen des d’un punt de partida avantatjós respecte a altres companyies, que els permet cooptar un mercat.

“La manera d’operar de la companyia consisteix en entrades agressives a les economies locals, sabent quines són les potencials infraccions”, afirmen des de l’Observatori. De fet, expliquen, irrompen als mercats amb preus baixos i “una vegada els agents socials i reguladors responen a les vulneracions de drets, l’empresa ja s’ha establert com a únic o un dels únics proveïdors del servei en qüestió”.

Això pot arribar a atemptar “contra la sobirania de les ciutats”, diuen des del col·lectiu. “Aquest model es desenvolupa així, en part, per les pressions dels inversors darrere del capital risc, a qui es promet una tornada alta per les seves inversions”, afegeixen.

Marges molt reduïts, precarietat laboral

Les aplicacions, indica l’estudi, juguen amb uns marges de beneficis econòmics molt reduïts. Gran part de la inversió es destina a gestionar la tecnologia i les dades que les aplicacions controlen i això fa que altres partides necessàries per mantenir una empresa s’intentin reduir. Des de l’Observatori DESC afirmen que aquests costos són aquells que tenen a veure amb els salaris o amb els impostos.

“Operen amb marges molt petits, per això s’eviten regulacions laborals que incrementen els costos de plantilla”, puntualitza l’estudi. Així mateix, en el cas de Barcelona s’ha vist com les empreses de repartiment han intentat externalitzar les despeses que es deriven de contractar un treballador, considerant els riders com a autònoms.

Manca regulació

Tot i que a l’Estat espanyol existeix una llei que regula el treball dels repartidors que operen per a una aplicació, segons l’observatori, “els índexs d’autoocupació continuen sent alts”. Per aquest motiu, el document demana endurir la llei i expandir-la a altres sectors més enllà del repartiment.

“La Llei Rider deixa desprotegits la resta de treballadors i treballadores de les economies de plataforma”, afirma la investigació. “S’han visibilitzat, judicialitzat i regulat respecte a les vulneracions de drets en sectors concrets, com la mobilitat o el repartiment, que casualment són plataformes altament masculinitzades”, afegeixen.

Molts homes i poca conciliació

La investigació de l’Observatori DESC ens presenta un sector fortament masculinitzat. En gran part, aquest fet s’explica pels horaris que hi ha en aquesta mena de feines que no permeten “conciliar la vida professional amb l’esfera laboral”.

A això cal sumar-li una constant “inseguretat” pel que fa a la feina i uns “abusos per part dels clients” que s’encarreguen de puntuar els treballadors.

Opacitat

En algunes ocasions s’ha fet servir el concepte caixa negra per referir-se a les empreses de l’economia de plataforma. Per a l’observatori, la manca de “transparència, tant per les sol·licituds d’informació als gegants tecnològics com de les accions de lobby efectuades amb representants polítics” és elevada.

“Els i les congressistes a l’Estat espanyol han de complir els seus deures de publicar al portal de transparència de la Cambra les trobades amb grups d’interès o lobbistes, i cal desenvolupar el reglament per regular aquest registre”, denuncia la investigació.

L’impacte mediambiental

El comerç que generen aquesta mena d’empreses és més o menys contaminant que el comerç tradicional? L’estudi de l’observatori és revelador en aquest punt. Lluny de donar respostes absolutes, la investigació apunta que hi ha molts elements que determinen quin és el grau de respecte al medi ambient de les apps en comparació amb el comerç local.

Així, tot depèn d’on provinguin els productes i de com es desplacin els consumidors. De fet, les aplicacions de repartiment poden optimitzar les rutes i acostumen a ser més ecològiques en un entorn urbà. Malgrat això, si el consumidor va a peu o en un vehicle de mobilitat personal sostenible, la compra, normalment, és més ecològica.

Manca d’alternatives

Tot això deriva cap a un model en el qual les plataformes tecnològiques es troben sense competidors locals. En gran part aquest fenomen s’explica per la vulneració de drets dels treballadors i l’escassa regulació a la qual aquestes companyies estan sotmeses. “Cal que es dissenyin polítiques públiques de suport a la digitalització de l’economia social i solidària”, conclouen des de l’estudi.