Tres veïns del barri de Sanfeliu de l’Hospitalet de Llobregat. Foto: Àlex Recolons/ACN
La lluita social no és senzilla. Això és el que ha demostrat una investigació elaborada per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona en la qual s’analitza la gestió i els usos del temps en els moviments socials de barri. En altres paraules, s’estudia qui participa en aquests espais, quant de temps hi pot participar i quines són les tasques més carregoses d’aquesta activitat.
Segons el document, el perfil del militant veïnal és clar. Es tracta d’un home (56,3%), més gran de 64 anys, que està jubilat (62,2%) i que porta més de 15 anys vinculat amb la comunitat (50%).
Ens trobem, per tant, amb un perfil de militant que disposa de força temps lliure. “De vegades hi ha un esforç que és molt titànic i que porta problemes en l’àmbit de la conciliació, ja sigui laboral, familiar, de temps lliure… Cadascú ho fa com pot”, expliquen des de l’Associació Veïnal del Poblenou. “És veritat que no hem fet mai una reflexió del que suposa i dels límits que hi posa cadascú”, afegeixen.
A això cal sumar-hi que la lluita veïnal no està remunerada i, per tant, com es diu vulgarment, les persones que en formen part ho fan per amor a l’art. D’aquesta manera, el 53,1% participa en les associacions veïnals un cop a la setmana, mentre que un 25% ho fa quinzenalment, un 18,8% mensualment i un 3,1% només pot participar en els espais comunitaris cada tres mesos. Això fa que la dedicació mitjana a les AV sigui de 4,1 hores setmanals, però aquesta mesura canvia molt si el militant és jubilat (5,6 hores) o si treballa (2,3 hores).
En aquest sentit, la frase d’una persona vinculada a l’AV de la Prosperitat és contundent: “Això és per a blanquets… La gent que treballa al comerç mai a la seva vida podrà fer associacionisme. No poden fer vida social”.
Igualment significativa és la sentència d’un altre integrant de la mateixa associació quan afirma que militar “és difícil quan tens una feina més implicada”. “Jo soc mestre i estic a l’equip directiu de l’associació, i potser són les 19.30 i estic al cole i he de fer un canvi de xip bestial”, detalla.
D’altra banda, les dones, amb freqüència molt més implicades en les tasques de cures, també tenen dificultats per participar en el moviment veïnal. “Jo faig les tasques domèstiques de casa meva i és clar, això em resta temps per a l’associació”, explica una militant del Maresme. “Dir que la vida associativa no et condiciona l’esfera familiar… O no fas res a casa o no es fa res a l’entitat, perquè és evident que condiciona, moltíssim”, sentencia una altra dona de l’AV del Poblenou.
UNA FEINA SENSE RECONEIXEMENT
Un altre dels conflictes més notables segons el document és la relació entre les entitats veïnals i l’administració pública. Un 62% de persones enquestades creuen que la seva feina no està reconeguda per les institucions.
“Ens utilitzen quan ens necessiten perquè hi ha campanya i després s’obliden de tot el que han promès i la implicació que han tingut en aquest període de temps”, diuen des del Maresme.
Tot això fa que, en una tasca en la qual el temps és or, els militants tinguin la sensació que estan “perdent el temps”.
