L’Arc Metropolità de Barcelona considera que les zones de baixes emissions penalitzen les classes més desafavorides. Foto: SEIDOR Opentrends / ACN
Ja fa mesos que els alcaldes de la segona corona metropolitana, organitzats en l’associació Arc Metropolità de Barcelona, estan en peu de guerra contra el decret del Pla de la Qualitat de l’Aire que vol aprovar la Generalitat i que determinarà quins cotxes poden circular dins les zones de baixes emissions. En aquest sentit, aquest dimarts, els municipis de Granollers, Martorell, Vilafranca del Penedès, Mollet del Vallès, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Rubí, Mataró, Sabadell i Terrassa han tronat a elevar la seva disconformitat a la sortida d’una reunió que han mantingut amb la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya.
Segons ha avançat El Periódico, els alcaldes critiquen que l’aplicació de les zones de baixes emissions “traspassa exclusivament la responsabilitat” de l’aplicació de la normativa “als ajuntaments”. Així mateix, l’Arc Metropolità de Barcelona lamenta que “el decret no respecta l’especificitat dels municipis de la segona corona metropolitana i de les grans vies de comunicació d’alta capacitat que travessen el territori”.
Alhora, asseguren que la mesura afecta la ciutadania amb rendes més baixes, que no pot “canviar de vehicle de manera habitual” i consideren que no està provada l’eficàcia per combatre el canvi climàtic de la mesura “amb dades empíriques”. “Es corre el risc de generar desafecció entre la ciutadania amb mesures que impacten en la seva forma de vida sense tenir clar si estan servint de manera real”, afirmen.
Finalment, l’associació de municipis assevera que ja es va iniciar una tasca conjunta amb l’anterior consellera, Teresa Jordà, per consensuar un model propi de zona de baixes emissions amb “una mirada social” i que tenia en compte “la realitat territorial”.
Dèficit en el transport públic
A més de tot això, els nou alcaldes que conformen l’organització de la segona corona han criticat que no es pot aplicar una mesura com la que planteja la Generalitat quan el territori viu greuges pel que fa al transport públic. Així, parlen de “dèficit estructural de transport públic” perquè la Generalitat no ha ofert solucions en deu anys.
