Les entitats consideren que la fi de la moratòria podria comportar 26.000 desnonaments a partir del setembre. Foto: PAH
Ja queda menys per a la data més temuda dins dels col·lectius en defensa de l’habitatge digne. El pròxim 9 d’agost acaba la moratòria contra els desnonaments decretada pel govern espanyol.
L’ampliació de la mesura que va impulsar-se el passat mes de desembre per pal·liar la situació de crisi derivada del coronavirus també afecta els talls de subministraments.
Segons denuncien des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), si no hi ha canvis i finalment la moratòria cau, es podria produir un “tsunami de 26.000 desnonaments”.
És per aquest motiu que diverses organitzacions, entre les quals hi havia la PAH, l’APE o el Sindicat de Llogateres, van convocar aquest dimarts una concentració a la plaça de Catalunya de Barcelona per reclamar l’ampliació de la moratòria. També es van celebrar concentracions a Cornellà, Mollet o Terrassa.
L’acció exigia al govern estatal “l’aprovació de l’ampliació amb caràcter indefinit fins a l’entrada en vigor de la Llei estatal per al dret a l’habitatge”. Així ho va expressar la PAH en un comunicat, en el qual va afegir que “el pitjor està per venir”. Segons la plataforma, “els jutjats acumulen milers de procediments i tornarà a haver-hi barra lliure per executar els desnonaments”.
No del tot efectiva
Després de més d’un any i mig amb la moratòria en vigor, cal preguntar-se si la mesura ha funcionat realment. El passat 14 de juny, un veí del barri de Sants de Barcelona es treia la vida abans que el desnonessin. En aquella ocasió, tal com van denunciar les entitats en defensa de l’habitatge, tot i la situació de vulnerabilitat de l’home la judicatura va decidir tirar endavant el llançament hipotecari.
A tot l’estat, durant el primer trimestre del 2021 es van produir 11.000 desnonaments. A Catalunya, que representa el 22% dels desnonaments, aquesta xifra s’eleva fins als 2.437 llançaments executats. D’aquesta manera, tot i que són les xifres més baixes en una dècada, també són dades que mostren que la moratòria contra els desnonaments no ha acabat de funcionar.
En aquest sentit, a l’àrea metropolitana, segons dades de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, l’Hospitalet va ser durant el 2020 el municipi on la intensitat dels desnonaments va ser més alta. Un de cada 2.000 habitants va ser expulsat de casa seva per la via judicial.
Desnonaments encoberts
Les xifres, a més, no contemplen moltes casuístiques de la crisi d’habitatge que viu el país. Són els anomenats desnonaments invisibles: situacions en les quals una persona ha de marxar del que era casa seva, tot i que pot buscar una alternativa residencial.
Un estudi elaborat per la cooperativa Hidra a partir de 2.000 enquestes determina que el 45,8% de les mudances que s’han realitzat a l’àrea metropolitana són desnonaments invisibles. Les famílies que es mouen “ho fan perquè estan sent expulsades d’una manera o d’una altra”, diuen des de la cooperativa.
El panorama que dibuixa l’estudi és preocupant i demostra la inseguretat que representa llogar un immoble avui dia a la metròpoli. “El 65% de les llars enquestades va canviar d’habitatge un cop o més entre 2014 i 2019”, assenyala l’informe.
Així mateix, més de la meitat de les persones fa menys de 3 anys que viuen al mateix habitatge i sis de cada deu diuen que o bé canviaran de casa o bé no saben si viuran en el mateix habitatge en els següents 6 mesos.
