De cada 100 contagiats de covid, nou van acabar sent hospitalitzats. Foto: Salut
Científics, periodistes, analistes, polítics i fins i tot vidents han intentat explicar quin és l’efecte real de la pandèmia. El problema que hi havia quan intentaven fer-ho era que estaven immersos en la mateixa pandèmia. La seva tasca, doncs, era com la d’intentar dir qui ha guanyat i perdut un partit de futbol mentre s’està jugant. Afortunadament, cada vegada són més les dades que tenim sobre la crisi sanitària i per això és menys difícil entendre la situació ara que fa dos anys.
És el cas de les dades aportades per l’Informe de Salut 2020 que l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va fer públiques la setmana passada. En aquesta recerca, l’organisme determina com va afectar la pandèmia, des del seu origen fins al setembre de 2021, a la capital catalana. Així, s’ha confirmat que en aquest període 203.000 persones es van infectar i, d’aquestes, 9 de cada 100 van necessitar ser hospitalitzades. La xifra de morts a la ciutat va ascendir a 5.426 persones.
Amb tot, aquestes xifres no es van repartir de la mateixa manera i, segons assegura l’ASPB, “l’epidèmia i el confinament han afectat més les persones de nivell social i econòmic més desafavorit”.
Les altres malalties
L’informe detecta com la pandèmia ha suposat una precarització de la salut en termes general. Per una banda, s’han diagnosticat menys malalties cròniques i, per l’altra, “la mala salut mental ha augmentat”. “En els homes, les malalties més freqüents són la rinitis o l’asma, seguides dels trastorns d’ansietat i angoixa i les malalties relacionades amb els aparells endocrí i circulatori”, expliquen des de l’informe per afegir que, “en les dones, destaquen les malalties relacionades amb problemes psicològics”.
Una altra vegada, les classes menys benestants en general i les dones pobres en concret han estat les que més han patit. “Les dones de classes socials desafavorides són les que tenen més malestar mental”, afirmen des de l’ASPB.
Què va millorar?
Algunes dades de salut van ser positives. Les xifres de consum de droga, per exemple, van baixar amb l’inici de la pandèmia. Durant el 2020, el nombre de persones que van iniciar tractaments contra la drogodependència i la quantitat de xeringues recollides a la ciutat van disminuir. També ho van fer les agressions masclistes i els accidents laborals. Malauradament, totes elles són dades que van baixar en un context de reducció de la mobilitat i, per tant, no es poden prendre com una dinàmica social realista ni que pugui perdurar en el temps.
El que sí que va canviar, i molt, va ser la contaminació de l’aire durant el 2020. “La qualitat de l’aire ha millorat i el soroll s’ha reduït a causa de les restriccions, i ha tingut un efecte positiu sobre la salut. El repte actual és millorar la qualitat ambiental de la ciutat mitjançant polítiques públiques i canvis socials”, afirma l’agència.
