L’encariment de l’energia és un dels motius que expliquen que es mantingui la pobresa severa. Foto: ACN
Augmenta la renda a la metròpoli i cau la població en risc de pobres. Així ho determinen els informes de l’Institut Metròpoli, en què s’assenyala que entre 2021 i 2022 la renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes va arribar als 37.000 euros anuals, quasi un 6% més respecte de l’any anterior. Per la seva banda, la població en risc de pobresa va passar del 22,3% al 21,2%, reduint-se en unes 40.000 persones.
“Les dades confirmen la ràpida recuperació dels ingressos de les llars que s’ha produït tan sols un any després de la intensa crisi econòmica provocada per la pandèmia de la covid-19”, afirmen des de l’organisme metropolità. “Malgrat tot, el context inflacionista està generant nous patrons de privació material i l’habitatge es referma com un vector de desigualtat de primer ordre”, puntualitzen.
Desigualtat territorial
No es pot dir que el risc de pobres hagi disminuït a tot el territori per igual. Un de cada cinc ciutadans, aproximadament 700.000 persones, està en aquesta situació. “Es tracta de població que, si viu en una llar unipersonal, ingressa menys d’11.818 euros anuals o si viu en una llar formada per dos adults i dos infants ingressen menys de 24.817 euros anuals”, exemplifiquen des de l’Institut Metropolità.
Així mateix, si analitzem el percentatge de població en risc de pobresa des de l’any 2016 fins a l’actualitat, observem que mentre a Barcelona la xifra passa 19% al 18,6%, a la resta de la metròpoli es viu un augment del 23,2% al 23,7%. Sigui com sigui, respecte als anys centrals de la pandèmia, a la resta de la metròpoli el risc de pobresa cau més de dos punts percentuals. De fet, el 2020 una de cada quatre persones estava en risc de pobresa a la metròpoli sense comptar Barcelona.
Les causes de la pobresa
Parlar de pobresa pot resultar ambigu. Tanmateix, des de l’Institut Metròpoli assenyalen que quan ens referim a aquest risc, estem assenyalant “la impossibilitat de consumir béns, serveis o participar en activitats que socialment són concebudes com necessàries per assolir quotes de benestar estàndards”. Per tant, ens referim a aquella població que podria veure’s en una situació com aquesta.
Per la seva banda, la carència material i social severa afecta el 10,3% i es manté al mateix nivell que l’any anterior. “Aquesta circumstància podria estar relacionada amb la inflació i, concretament, amb l’increment del preu de l’energia i dels aliments”, expliquen des de l’organisme.
A més, si parlem del territori metropolità, hi ha un altre detonant que està darrere del manteniment de la pobresa severa. Actualment, el 15,7% de la població metropolitana destina més del 40% dels ingressos de la llar a despeses de l’habitatge. “La sobrecàrrega de despeses d’habitatge continua essent més elevada al municipi de Barcelona (17,1%) que a la resta de l’àrea metropolitana (14,4%)”, detallen des de l’institut.
