Queixes a Barcelona per la repartició de paradetes de Sant Jordi a llibreries i editorials

Una desena de llibreries i editorials independents de Barcelona han fet públic aquest dimecres un comunicat en el qual denuncien mala gestió en la cessió de les parades que es disposaran als carrers de la capital catalana per Sant Jordi. Veus reconegudes com la del cantant Cesk Freixas o la de l’escriptora Júlia Bacardit han donat suport a la denúncia a través de les xarxes socials.

Segons el document, signat per projectes com Descontrol Editorial, Apostroph Edicions, la Llibreria Aldarull, Pol·len Edicions i l’Associació Cultural del Raval – El Lokal, entre altres, algunes entitats del llibre han estat “completament marginades, apartades i menystingudes per l’Ajuntament de Barcelona” a l’hora de rebre espais per a paradetes pel fet de no pertànyer al Gremi de Llibreters de Catalunya.

Les iniciatives del món del llibre signants del comunicat afirmen que el consistori ha cedit la gestió de l’accés als espais reservats a llibreries al Gremi de Llibreters, una entitat privada. “Es tracta d’una privatització de l’espai públic”, afirma Bernat Ruiz, editor d’Apostroph Edicions.

Per al Gremi, però, l’acusació no té fonament, perquè des de fa anys gestiona les peticions –que més tard valida l’Ajuntament– de les llibreries i editorials que volen posar les seves paradetes al carrer el dia de Sant Jordi.

El document, però, va més enllà d’aquest fet i considera que el Gremi ha beneficiat els seus socis. El comunicat critica que s’han atorgat les localitzacions més llamineres, les del centre de Barcelona, a les llibreries i editorials que són membres del Gremi. Una afirmació que discuteix Marià Marín i Torné, secretari tècnic del Gremi de Llibreters, que assenyala que des de la covid s’ha canviat el sistema d’atorgament de les localitzacions per aconseguir que els carrers “no estiguin tan massificats”.

“Hem après molt de la pandèmia i dels atemptats, i ara volem tenir una festa més esponjada. Per això s’han separat les paradetes dedicades als llibres de les de roses o les d’entitats i no hi ha parades de llibres a la Rambla”, detalla. “A més, s’ha volgut que no tota la festa se celebri al centre de la ciutat per evitar així aglomeracions, i s’ha estès la celebració als districtes”, afegeix Marín. És per aquest motiu que les localitzacions clàssiques ja no estan ocupades per la venda de llibres.

El procés de les inscripcions

Sigui com sigui, aquesta no és l’única crítica al sistema d’atorgament de paradetes. Ruiz afirma que el procés ha estat “del tot opac”. “Abans anaves al web de cultura de l’Ajuntament i podies demanar l’espai. No era gaire complicat. Però aquest any havies de fer-ho a través de la pàgina del Gremi”, diu Ruiz.

Segons aquest editor, al portal de l’òrgan professional les inscripcions només van estar obertes entre el 13 de febrer i el 4 de març i no es van anunciar prèviament. “Era un procediment en el qual t’havies de descarregar un document, omplir-lo i enviar-lo a un compte de correu Gmail del Gremi”, explica.

Per la seva banda, Marín, tot i que considera que qualsevol crítica és legítima, afirma que es van fer dues rodes de premsa –una del Gremi i l’altra de l’Ajuntament– anunciant el procés d’inscripció, i fins i tot després de tancar “el termini per a membres agremiats” l’Ajuntament va obrir un temps en què llibreries i editorials podien continuar-s’hi inscrivint. “De fet, de les 300 paradetes que hi haurà per Sant Jordi, n’hi ha 102 que no són de llibreries ni editorials agremiades”, apunta Marín.

Segons relata el secretari del Gremi, pel que fa als criteris de selecció, és a dir, aquells que determinen qui ocupa cada espai, el primer de tots és ser una llibreria, “perquè Sant Jordi és una celebració organitzada des de fa molts anys per aquest sector”. El segon criteri és ser del barri en el qual es vol posar la paradeta. Tanmateix, i com denuncia per la seva banda Ruiz, estar agremiat també és un criteri seleccionador. “Això és il·legal i és una clara discriminació”, sentencia l’editor d’Apostroph Edicions.