La integració dels recursos hídrics és un dels reptes per aconseguir millorar els espais verds de la metròpoli. Foto: Àlex Recolons/ACN
Camp i ciutat. Durant molt temps, s’ha diferenciat de forma nítida el que és el món rural i el món urbà. Malgrat això, la crisi climàtica i la pandèmia han posat de manifest la interrelació entre aquests dos àmbits i, encara més important, han demostrat que les ciutats s’han de naturalitzar.
De fet, segons explica l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l’àrea metropolitana de Barcelona és la regió número 90 d’Europa pel que fa a l’índex d’espais verds. El 81% de la seva població viu en zones amb menys espais verds dels que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana.
L’organisme internacional considera que cada habitant ha de viure a una distància de 300 metres o menys d’un espai verd. L’incompliment d’aquesta recomanació es tradueix cada any en 924 morts que podrien evitar-se.
És per aquests motius que resulten significatives algunes de les conclusions presentades en un estudi elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). En el document, en el qual l’organisme posa fil a l’agulla a l’ordenació territorial metropolitana, es critica l’excessiva preeminència del vehicle privat al territori. Al mateix temps, l’IERMB considera que el planejament general de la metròpoli és “massa antic” i això fa que els espais verds estiguin fragmentats. A més, l’ordenament ha derivat en “l’abandonament agrícola, la manca d’estructura del verd urbà o l’escassa ordenació de les vores urbanes”.
“Cal impulsar un planejament urbanístic director capaç de reordenar, estructurar i regenerar internament els nuclis urbans per fer-los més verds i habitables”, afirmen des de l’institut.
Quatre grans reptes urbanístics
L’objectiu és clar: tenir més espais verds i millor interrelacionats. Com aconseguir-ho ja és una mica més complex, però al seu document l’IERMB proposa quatre solucions.
En primer lloc, l’organisme considera que l’aigua és “un recurs indispensable, tant per als sistemes urbans com per als agraris i per als ecosistemes forestals”. En aquest sentit, a l’àrea metropolitana de Barcelona es tracta d’un bé escàs molt exposat a les estacions. Si hi ha períodes de l’any de fortes sequeres, en altres moments ens trobem amb situacions de pluges abundants.
Per tot això, l’IERMB considera que els recursos hídrics com rius o torrents han de tenir un paper central “en la proposta urbanística d’infraestructura verda metropolitana, superant el rol majoritàriament vinculat al risc d’inundació que actualment se’ls assigna en l’ordenament urbanístic”.
En segon lloc, el document suggereix recuperar el territori dedicat a l’agricultura. “A l’àrea metropolitana de Barcelona el distanciament entre ciutat i camp s’ha concretat en una progressiva pèrdua de sòl productiu agrari”, afirmen des de l’IERMB. És per tot això que l’institut proposa preservar aquests espais conreables i dedicar altres terrenys a les pràctiques agrícoles.
En tercer lloc, es recomana fer una aposta clara per a les vores de les ciutats metropolitanes i convertir-les en zones que interconnectin els diferents espais verds de la metròpoli. Fins ara, els plans urbanístics han menystingut aquestes zones perquè les han considerat poc aprofitables. És per això que l’IERMB creu que s’han de valorar aquests espais per la seva riquesa ecològica.
Per acabar, l’institut pensa que cal potenciar els espais verds urbans que ja hi ha. “Els parcs i jardins urbans del territori metropolità, així com la resta de vegetació existent als carrers, equipaments, jardins privats, espais intersticials viaris o en altres espais urbans, esdevenen un element clau en l’ordenació del territori i l’urbanisme per tal de millorar l’habitabilitat i la qualitat de vida als entorns urbans”, afirma el document.
