Activitat en un centre obert d’Arrels, on fins ara es podien empadronar persones vulnerables que ja no ho podran fer. Foto: Arrels
L’Ajuntament de Barcelona ja no permetrà empadronar persones sense llar en les seus d’entitats socials, amb l’argument de mantenir un control sobre les persones que viuen a la ciutat. La mesura afecta unes 1.700 persones, segons l’Ajuntament, que a partir d’ara s’hauran d’acollir a la figura d’empadronament sense domicili fix, ja existent. El consistori va comunicar la decisió a les entitats el mes d’abril amb una carta on deia que es preveia començar les baixes del padró al juny i que ja no s’hi podien tramitar més altes.
Entitats afectades com la Fundació Arrels, dedicada al sensellarisme, o el Comitè 1r de desembre (plataforma unitària d’ONG que treballen per donar resposta al VIH) s’hi han posicionat en contra en les últimes setmanes, denunciant el risc que suposi una falta de garantia de drets. També ho han fet el Síndic de Greuges de Catalunya i de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que ha explicat avui que l’Ajuntament no admet inicialment l’empadronament en persones sense llar o habitatge insegur, sinó que demana un Informe de Coneixement de Residència (ICR) com a requisit previ. Això que fa que el procés es pugui allargar fins a sis mesos més. Per això han recordat que l’empadronament sense domicili fix s’ha de resoldre en tres mesos.
Comprovar si les persones viuen a la ciutat
Fonts municipals asseguren que l’Ajuntament “no ha restringit l’accés de la modalitat del padró en domicili fictici”, i que la ciutat “continua empadronant i compromesa amb garantir el dret de les persones”. També expliquen que la ciutat necessita comprovar que la persona viu realment a Barcelona. Sobre la moratòria demanada per la síndica, expliquen que el procés s’inicia al juny, però no té data de finalització, que es farà progressivament i que les entitats poden acompanyar les persones vulnerables a fer els tràmits d’empadronaments necessaris. Afegeixen que en els darrers mesos s’ha treballat per millorar i reforçant els circuits d’empadronament per tal que els tràmits siguin àgils.
En canvi, el Comitè 1r de desembre adverteix a Línia que el nou procés no garanteix l’accés real al padró a persones vulnerables que viuen a la ciutat. “Estan molt precaritzades i els costa molt acreditar el domicili perquè això implica una inspecció. Estem parlant, per exemple, de treballadores sexuals o de persones amb VIH que necessiten un accés ràpid als tractaments”, expliquen des de l’entitat. “El padró és l’obertura a drets com el de ciutadania, als serveis socials, a l’atenció mèdica…”. I afegeixen que “no és cert” que les persones empadronades a l’entitat no visquin a Barcelona: “Els coneixem a tots”. De la mateixa manera, Arrels explica que també coneixen a les persones empadronades en els seus centres de dia.
“La decisió suposa una càrrega burocràtica per a persones molt vulnerables” explica Beatriz Fernández, responsable de l’equip jurídic d’Arrels
Fins ara, aquestes persones s’acollien al padró col·lectiu sense pernoctació, que ara deixa d’existir. És una figura que sorgeix fa aproximadament 8 anys arran d’un conveni, relaten les entitats a Línia. Els permetia empadronar persones de qui tenen seguiment en seus de les entitats. El padró és obligatori per a la persona, que ha d’estar empadronada en el municipi on viu, segons determina l’article 15 de la Llei de Bases del Règim Local. L’article 17 de la mateixa llei estableix que el consistori té l’obligació de fer el manteniment i la revisió del Padró, que ha de concordar amb la realitat.
Aquesta és la clau del debat: mentre l’Ajuntament de Barcelona ha decidit controlar directament on viuen les persones vulnerables, a través d’un reforç de personal municipal que de moment no concreta, les entitats argumenten que les persones que hi estan empadronades viuen a la ciutat perquè les seves treballadores o voluntàries en fa un seguiment i les coneixen.
“Suposa una càrrega burocràtica per a persones molt vulnerables”, explica Beatriz Fernández, responsable de l’equip jurídic d’Arrels a Línia. “Han de repetir un tràmit que ja tenen fet, i a més hi ha persones amb qui tenim un contacte més esporàdic: les haurem de localitzar i acompanyar si podem, i els tràmits de baixa tarden un temps i és possible que la persona no se n’arribi a assabentar”. Per això demanen que s’aturin les baixes padronals i que l’Ajuntament estudiï alternatives per mantenir el control. També apunta que les persones sense situació administrativa regularitzada se’ls dona de baixa automàticament al cap de dos anys si no renoven el padró, fet que genera problemes en alguns casos per tramitar la ciutadania després.
Problemes d’accés a drets bàsics
En el cas de l’atenció mèdica, que en molts casos és la dificultat més greu, existeix un procés per obtenir la Targeta Sanitària Individual (TSI) sense padró. Cal que la sol·licitin entitats que treballen en l’àmbit comunitari de la salut. No obstant, molts centres d’atenció primària demanen el padró “per desconeixement”. El Comitè explica que des del Departament de Salut de la Generalitat, de qui depèn l’expedició de la TSI, s’ha garantit que hi haurà accés, fent recordatori a tots els centres d’aquest dret. Però expliquen que el padró facilita molt aquests tràmits, i és imprescindible per exemple per a l’escolarització.
En aquesta línia, el col·lectiu la Capçalera, format per professionals sanitaris que defensen un sistema sanitari “crític, primarista, de qualitat i universal” també diu a Línia que considera que la nova situació augmentarà l’exclusió sanitària que ja existeix actualment: “L’empadronament col·lectiu suplia una necessitat fonamental que no està assumint l’administració pública i que afecta els col·lectius més vulnerables”.
La polèmica s’ha generat durant els dies en què també hi ha debat polític i social sobre el tancament de l’alberg de Can Bofí Vell, a Badalona, que ha deixat al carrer a les persones que hi vivien. La Síndica de Greuges de Catalunya va exigir ahir una alternativa.
