Estat actual del pou de glaç de Can Donadeu, amb arbres a la cúpula. Foto: La Xopera
Els pous de glaç són construccions que antigament servien per emmagatzemar gel, que s’obtenia de la congelació de l’aigua estancada a les basses construïdes al costat. Al Vallès Oriental, aquest tipus d’estructures abunden i entre elles en destaca una per les seves grans dimensions: el pou de glaç de Can Donadeu, a Sant Fost. Segons l’associació ecologista que vetlla per la conservació del patrimoni local, la Xopera, es tracta del pou de glaç més gran de tota la Mediterrània Occidental i probablement és el més gran d’Europa. “Al continent hi ha pous que són desconeguts, però el de Sant Fost és el més gran de tots els que es coneixen”, detalla Miquel Catalan, secretari de l’entitat.
Segons recorda Catalan, l’origen d’aquest pou es remunta a finals del segle XVI i principis del XVII, quan els monjos de la Cartoixa de Montalegre, a Tiana, encarregaven la construcció d’aquesta estructura a Sant Fost, que s’aixecava aprofitant la inclinació de la muntanya. Amb una alçada de 21 metres i un diàmetre de 14, podia emmagatzemar fins a 5.000 càrregues de glaç, és a dir, 620 tones per temporada, amb el qual després es feia negoci. “Va ser un pou molt actiu i va abastir de glaç la ciutat de Barcelona durant molts anys”, detalla Catalan.
Crit d’ajuda
Aquest pou de glaç és, doncs, un “tresor arquitectònic i patrimonial”, no només per a Sant Fost sinó per a Europa, considera el secretari. Amb tot, la deixadesa i la manca de manteniment posen en perill el futur d’aquesta construcció que, segons Catalan, “podria esfondrar-se aviat”. “Si no s’hi fa res, acabarà desapareixent i seria una pèrdua irreparable”, lamenta. En aquest sentit, Catalan explica que hi ha “molt de perill” que s’enfonsi la cúpula, “la joia més emblemàtica del conjunt arquitectònic”, a causa de les arrels dels arbres que han crescut en aquest espai. “La teulada de la torre d’extracció de glaç ja es va esfondrar fa uns anys i no volem que la cúpula corri la mateixa sort”, apunta.
Per evitar-ho, la Xopera reclama al propietari dels terrenys, que és l’empresa que gestiona la Pedrera de Canro, que tregui els arbres de la cúpula i netegi tots els voltants del pou. “Estan obligats a mantenir la construcció, però no ho estan fent, malgrat la insistència també per part de l’Ajuntament, que el 2021 declarava el pou de glaç com a bé cultural d’interès local”, detalla Catalan.
Davant d’aquesta inacció, el secretari avança que des de l’entitat estan lluitant per aconseguir la declaració del pou com a bé cultural d’interès nacional, cosa que els donaria la protecció i el finançament de la Generalitat. “Així tindrem la garantia que el pou es mantindrà”, assegura Catalan. “El problema és que es tracta d’un tràmit lent i la nostra principal por és que el pou s’enfonsi abans que ens concedeixin aquesta categoria”, conclou.
