El narcotràfic de marihuana aprofita la pandèmia per enquistar-se a Catalunya

El món del tràfic de marihuana a Catalunya comença a assemblar-se al que hem vist en algunes pel·lícules. Si el 2015 el problema tot just despuntava, avui dia, segons han explicat aquest matí en roda de premsa els Mossos d’Esquadra juntament amb el conseller d’Interior Joan Ignasi Elena, el fenomen s’ha convertit en un dels principals problemes policials al territori. “Catalunya és l’epicentre del mercat il·legal de la marihuana a Europa”, ha dit la portaveu dels Mossos, Montserrat Escudé.

Les xifres de 2021, que s’han disparat respecte de l’any anterior, no deixen lloc a dubtes. Els cossos de seguretat catalans han decomissat 822.000 plantes –tres vegades més que l’any anterior–, han detingut al voltant de 2.000 persones relacionades amb el tràfic, han desarticulat 35 xarxes criminals i han requisat un total de 8,9 tones de la substància estupefaent.

Auge pandèmic

Els motius que han convertit Catalunya en el centre europeu de la marihuana són diversos. El preu de la droga es dispara quan viatja cap al continent. Un gram de marihuana a Barcelona costa al voltant de 5 euros, mentre que a Finlàndia en val 23. Alhora, la pressió legal per a qui produeix o ven la droga és molt menor a l’Estat espanyol que en altres països del continent.

Això, sumat a un clima prou benevolent, ha fet que les organitzacions criminals s’hagin instal·lat a Catalunya i hagin establert un entramat delinqüencial cada cop més robust.

Amb tot, segons relaten des dels Mossos, a aquest fenomen cal afegir-ne un altre. La pandèmia ha precaritzat la societat, i moltes persones que s’han quedat sense opcions econòmiques han decidit provar sort en el mercat il·legal de la marihuana. “Un 53% dels detinguts no tenien antecedents”, ha explicat Escudé. És a dir, que era el seu primer crim o que eren persones vingudes d’altres països i de les quals no se’n tenia registre.

Per la seva banda, el conseller Elena ha assenyalat que es tracta d’un sector molt lucratiu i que això atrau la població que busca una solució econòmica. Alhora, ha afegit que el Govern està “molt preocupat per tota la delinqüència que la marihuana arrossega”.

De la mateixa manera s’han expressat els Mossos d’Esquadra en afirmar que els preocupa “la violència i les represàlies entre xarxes com a mitjà de defensa del personal que protegeix les plantacions”. De fet, el darrer any hi ha hagut tres assassinats relacionats amb la marihuana, dels quals dos es van produir a la regió metropolitana.

Cada cop més sofisticades

L’auge sense fre del tràfic de marihuana ha fet que els Mossos dissenyin un nou pla per aturar-lo. Tal com ha detallat el cos policial, s’augmentaran els efectius de l’àrea de blanqueig de capitals per arribar “al centre de les organitzacions”. Aquest fet demostra el poder econòmic cada vegada més gran i la sofisticació creixent de les organitzacions criminals.

Si fa uns anys els Mossos es dedicaven a perseguir plantacions i venedors, ara el paradigma és ben diferent: seguir els diners. L’intendent del cos, Joan Carles Granja, ha explicat que aquestes organitzacions utilitzen testaferros per blanquejar grans quantitats de diners. A més, la policia catalana ha detectat noves figures associades al tràfic. És el cas del broker o facilitador de marihuana, un personatge que s’encarrega d’acumular grans quantitats de l’estupefaent i que només es dedica a la distribució sense relacionar-se amb la producció ni la venda.

La sofisticació de les organitzacions criminals també s’aprecia en els mitjans que fan servir per protegir les plantacions. Els Mossos han vist com els productors empren drons o sistemes de seguretat tecnològics amb els quals fins ara no s’havien topat.

Evitar la narcoeconomia

Daniel Montolio, especialista en economia del crim a la UB, assegurava en un reportatge del Línia que de moment la possibilitat que Catalunya sucumbeixi al narcotràfic de marihuana és llunyana. El territori no s’assembla a exemples com Mèxic o l’Afganistan. Amb tot, els Mossos ja parlen d’una situació molt més preocupant que la que descrivien fa un parell d’anys.

“La marihuana està infiltrant-se en l’economia legal i té un impacte en la vida quotidiana”, ha explicat Granja. Així, moltes persones que no es dediquen directament al cultiu de la droga estan relacionades –sovint sense saber-ho– amb el narcotràfic. “Hi ha facilitadors immobiliaris que busquen naus on després es cultiva la planta, persones que lloguen cases per un preu molt lucratiu a organitzacions criminals, transportistes d’Ikea que de sobte reben una comanda… El llistat de sectors de l’economia informal que viuen de la marihuana és llarg”, ha afegit l’intendent.

Fins i tot, encara que el conseller ha volgut treure-hi ferro afirmant que “quan hi ha diners sempre passa”, els casos de policies que s’han vist temptats per aquest sector delictiu són coneguts. Hi ha motius per a l’alerta, ja que si el narcotràfic s’infiltrés en el món polític i el policial, Catalunya entraria en el punt més preocupant. Un punt de no retorn: esdevenir un narcoterritori.