Susana Martínez Heredia, a les escales del Parlament. Foto cedida
Susana Martínez Heredia és una dona de la Mina que ja forma part de la història política de Catalunya. I és que és la primera dona gitana que ha arribat a ser diputada del Parlament. Ho fa de la mà del PSC, un partit del qual diu que fa anys que “fa política amb i per al poble gitano”. Ho declara al Línia la mateixa Martínez Heredia, àlies ‘Gitana economista’ a les xarxes socials, on manté una activitat destacable de reivindicació de les seves arrels gitanes.
Dilluns va tenir lloc la primera sessió de la nova legislatura al Parlament, i la diputada confessa que va viure aquell dia “històric” per al poble gitano amb “nervis”. “El mòbil bullia de missatges que rebia amb felicitacions”, recorda Martínez Heredia, que assegura que treballarà des del Parlament per lluitar per la “igualtat” i per defensar la “dignitat” del seu poble.
La seva presa de possessió de l’escó, sense anar més lluny, ha estat molt celebrada a la Mina, que aquests dies va plena de records i vivències de la jove Susana. “Li n’han recordat moltes, a la meva mare”, reconeix, feliç.
Una dècada d’activisme
Ara bé, la seva vocació de servei públic i de reivindicació dels orígens no és flor d’un dia. I és que la nova diputada fa més d’una dècada que combat l’antigitanisme, un fenomen que, alerta, “encara és present”. I no són paraules buides, ja que l’ha viscut en la seva pròpia pell. “Continuo patint el mateix estigma quan entro en un centre comercial, intento llogar un pis o quan he anat a una entrevista de feina”, lamenta Martínez Heredia, que recorda que, en el cas dels gitanos, l’educació “no és suficient”, ja que les primeres impressions i els clixés sovint pesen més que la formació que pugui tenir la persona.
Per tot plegat, Martínez Heredia va entrar el 2015 a la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), on es va encarregar de l’àrea econòmica. I és que la nova diputada té la carrera d’Economia, que va aconseguir després de molt d’esforç.
De fet, no va poder fer el salt directe a la universitat en acabar el batxillerat, ja que va ser l’any que van acomiadar el seu pare. “La vida et posa la traveta, però has de saber aixecar-te”, reflexiona. No va poder entrar aquell any a la carrera, però després d’aconseguir una feina al Consorci de la Mina gràcies a un pla local d’ocupació, va poder estalviar per pagar-se el primer any de la universitat. Depenia de les beques, fet que l’obligava a ser una estudiant de 10 per mantenir-les. Més tard, la van tornar a becar per estudiar un màster de Gestió Tributària a ESADE i ara, des de fa set anys, “retorna” a la societat tot el que va rebre, treballant al departament de Drets Socials de la Generalitat.
Amb tot, Martínez Heredia recorda que el seu cas és “extraordinari” i que no sol ser la norma, precisament a causa de les desigualtats que afecten els gitanos i que ella també ha patit. En aquest sentit, demana que no la posin com a exemple per culpabilitzar els que no han aconseguit trencar aquest sostre i, com és el seu cas, treballar a l’alta política “presumint de ser gitana”.
