París ha aconseguit regular amb èxit els patinets elèctrics compartits. Foto: Alèxia Vila/ACN
Barcelona és una anomalia pel que fa al servei de patinets elèctrics compartits. Només altres grans ciutats del continent com Ginebra o Luxemburg no ofereix aquest sistema de mobilitat. Tal com recorden en un estudi els investigadors de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), Xavier Bach i Núria Pérez, d’ençà que l’Ajuntament de la capital catalana va prohibir a empreses com Reby, Bird o Wind operar a la ciutat, el patinet elèctric compartit encara no ha estat regulat a la metròpoli.
Segons assenyalen des de l’institut, “les autoritats locals al·leguen que la tardança de la seva regulació es deu a tres motius principals: cal una reflexió sobre com volen que s’aparquin els patinets elèctrics a la ciutat; s’han d’adaptar les ordenances municipals segons la recent normativa de la DGT; i falta reflexionar sobre els encerts i errors que s’hagin comès en el passat”.
Malgrat això, els investigadors reconeixen que aquesta anomalia, si es mira com ha funcionat la posada en marxa dels serveis de patinets a Europa, té la seva lògica. “Es pot entendre les precaucions que està prenent l’Ajuntament abans de regular bé aquest servei”, diuen. “A moltes ciutats s’observen voreres plenes de patinets mal aparcats obstaculitzant el pas als vianants, vehicles sobresortint de rius i canals, o joves circulant-hi per sobre la vorera amb un acompanyant”, afegeixen.
Casos d’èxit
Els investigadors assenyalen que no a totes les ciutats europees els serveis de patinets compartits generen malestar. Xavier Bach i Núria Pérez posen com a exemple la ciutat de París que va passar “per una fase més caòtica i ha acabat seleccionant tres empreses de patinets compartits i delimitant nombrosos punts d’aparcament repartits per a tota la ciutat”. “Els acords entre el consistori parisenc i les empreses de patinets han permès entre altres coses, delimitar zones de la ciutat on es restringeix l’ús del patinet o crear zones on el patinet redueix automàticament la seva velocitat a 10 kilòmetres per hora”, detallen.
Així mateix, altres ciutats com Tallinn o Budapest han posat estacions fixes a la via pública. “Només se’n troben, però, en punts molt concrets, així que tampoc sembla que s’hagi assumit com una opció definitiva”, afirmen els investigadors.
El model metropolità
És per tots aquests motius que des de l’IERMB fan una proposta sobre com Barcelona i la seva rodalia haurien d’implantar el servei de patinets elèctrics compartits. “Les autoritats locals haurien de ser estrictes en buscar un equilibri adequat de l’ocupació de l’espai públic, en millorar els nivells de seguretat viària, en exigir criteris ambientals de la flota dels operadors i en garantir l’equitat territorial del servei”, afirmen els investigadors. “Seria recomanable arribar a acords amb els operadors perquè promoguin un ús correcte de la normativa i una disminució de les infraccions més comunes”, afegeixen. Això vol dir que les empreses de patinets facilitin cascs o evitin la “indisciplina en l’aparcament”.
