La foscor del refugi delata el patiment dels qui el van utilitzar. Foto: Línia
“No es tracta només de divulgar el passat entre els infants i el jovent o de contribuir a la recuperació de la memòria col·lectiva entre la població adulta i la gent més gran, sinó també de tractar de conscienciar el conjunt de la ciutadania sobre la brutalitat de totes les guerres”, explica al diari Línia l’historiador Jordi Amigó, arxiver municipal de Sant Just i encarregat de les visites guiades al refugi antiaeri de les Escoles. Amigó, de fet, fa de cicerone d’aquesta publicació durant una visita exclusiva a un espai històric que encara té moltes coses a explicar.
El refugi va ser redescobert ara fa 15 anys, gràcies a una excavació arqueològica subvencionada per l’Ajuntament amb la finalitat precisament de trobar l’entrada al refugi, que durant la guerra civil espanyola es va fer servir en comptades ocasions, ja que la població va patir només quatre bombardejos.
Una d’aquestes ocasions va ser el dia de l’atac aeri de la Carretera Reial a càrrec dels avions italians, la nit del 8 al 9 d’octubre de 1938. Les restes de fum a les parets de les llànties d’oli que il·luminaven les galeries del refugi, cobert per maons, delaten la ‘recent’ presència humana a les galeries, que tenen un total de 160 metres de llarg i dos metres d’alçada.
L’esmentat bombardeig va causar ferits a cal Manco i a cal Masclans, però probablement desenes o fins i tot centenars de persones van salvar la vida aquell dia arrecerades al refugi, excavat pocs mesos abans per iniciativa de l’Ateneu de Sant Just, que hi era al seu costat.
El darrer ús defensiu que es va fer del refugi fou provocat per l’entrada de l’exèrcit franquista el 25 de gener de 1939, “quan la població civil que no havia marxat s’hi va amagar per evitar els impactes del foc d’artilleria llençat des de l’altra banda del riu, disparat per l’exèrcit franquista per fer fugir les darreres tropes republicanes”, detalla Amigó.
S’hi van cultivar xampinyons
Durant la postguerra, l’humit i fresc túnel excavat a la terra argilosa de la serra de Collserola va ser utilitzat per al conreu de xampinyons, tal com mostren les marques blanques d’un producte químic que es feia servir per a evitar la putrefacció dels fongs.
Arran de la redescoberta de l’entrada al refugi l’any 2009, es va condicionar un tram per a les visites i, a l’exterior, es va instal·lar un mural de l’artista santjustenc Iñaki Beascoa i cinc escultures de diferents autors, obres al·legòriques de les amenaces de la guerra i la resistència civil.
Aquestes representen, entre altres aspectes inherents a tots els conflictes bèl·lics, la força i el sacrifici de les dones que es quedaven protegint la població durant un bombardeig o unes sabates que representen les migracions forçades i l’exili.
Realitat virtual per mostrar el refugi
El projecte de rehabilitació i museïtzació del refugi antiaeri, que es va posar en marxa l’any 2013 per part de l’Arxiu Històric de Sant Just Desvern, vol recuperar el refugi i divulgar el passat amb visites guiades i una experiència immersiva amb l’ús de la realitat virtual.
