Vilagrà, Torrent, Capella, Serret, Garriga i altres diputats i alcaldes volen una “transició tranquil·la”. Foto: Natàlia Segura / ACN
Uns 300 militants d’ERC han signat un manifest on demanen una “renovació general de la cúpula dirigent”. El text reclama conduir el partit cap a un model “més coral i col·lectiu, transparent i amb més participació de la base, l’estructura territorial i dels actius municipalistes” i fa una crida a dissenyar per al congrés del 30 de novembre, un “procés de renovació”.
El manifest el signen la vicepresidenta, Laura Vilagrà; els consellers Roger Torrent, Ester Capella, Natàlia Garriga, David Mascort, Meritxell Serret i Manel Balcells; Sergi Sabrià, viceconseller d’Estratègia i Comunicació; Jordi Castellana, regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona; Joan Sabaté, secretari d’Estratègia i Campanyes d’ERC Barcelona; Jordi Montanyà Rifà, President de la Sectorila de Justícia; Núria Garrit Salvatella (l’Hospitalet de Llobregat); Oriol Lladó Esteller (Badalona); i Enric Marín Otto (Cerdanyola del Vallès), entre altres diputats, senadors i quadres territorials actuals.
El manifest es publica just un mes després de l’executiva extraordinària que va acabar amb l’anunci del president d’ERC, Oriol Junqueras, de dimitir del càrrec, i de Marta Rovira, que va explicar que deixaria la secretaria general després del congrés del 30 de novembre. Aleshores tan sols havien passat dos dies des que el president de la Generalitat, Pere Aragonès -ja en funcions- anunciava que abandonaria la primera línia política, l’endemà de les eleccions al Parlament del 12 de maig.
“Aire fresc”
El text publicat aquest diumenge constata que el país “ha canviat”. I que, per això, la reflexió “profunda” i l’entrada “d’aire fresc” a ERC són “imprescindibles”. Els signants consideren que el congrés del 30 de novembre és una “finestra d’oportunitat” per culminar la “revisió” que el partit té la “responsabilitat històrica” d’entomar per liderar el rearmament estratègic de l’independentisme i el catalanisme sobiranista republicà de base popular.
Tot seguit, el text apunta a un dels conceptes que ja havia utilitzat Rovira quan defensava una “transició tranquil·la”. El manifest defensa que és “imperatiu” repensar i modernitzar l’organització per enfortir-la. “Una indefugible transició interna tranquil·la ha de ser la llavor per a un nou impuls per esbossar un futur immediat guanyador. Amb generositat, obertura i voluntat inclusiva i no excloent. Amb unitat interna i comptant amb l’enorme capital polític acumulat els últims anys”, continua el text.
Els signants també consideren “urgent” entomar una renovació política que, a partir del testimoni de les “victòries ideològiques” empeses per ERC, condueixi a nous consensos socials amplis per a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Per això, els signants afegeixen que Esquerra ha de liderar els espais de reflexió estratègica per posar-la al servei del conjunt del moviment independentista i de la resolució democràtica del conflicte polític amb l’Estat mitjançant la negociació i el referèndum.
Pugna interna
Junqueras va oficialitzar la seva dimissió temporal com a president d’ERC dilluns passat. Des d’aleshores, Rovira assumeix les funcions de la presidència del partit, fins al congrés del 30 de novembre, on ella deixarà el càrrec. Junqueras, al seu torn, es veu amb força per presentar-se a la reelecció a la presidència. De fet, també aspira a ser cap de llista gràcies a l’amnistia, un cop torni a estar habilitat. Aquesta pugna per qui liderarà ERC a partir del desembre ha provocat múltiples moviments les últimes setmanes, que interfereixen tant en les negociacions per a la investidura del proper president del Govern, com en la governabilitat de Barcelona.
