Segons la Fundació Bofill, la diferència d’inversió entre centres públics i privats és de 800 euros per infant l’any. Foto: Norma Vidal/ACN
El Síndic de Greuges de Catalunya, la conselleria d’Educació i més d’un centenar d’ajuntaments signaven el 2019 el Pacte contra la segregació escolar. Aquella iniciativa tenia com a objectiu establir una quota màxima d’alumnes amb necessitats educatives específiques per centre. Així mateix, el pacte prometia una dotació més gran de recursos per a aquelles escoles o instituts d’alta complexitat.
Quasi dos anys després, el passat 29 d’octubre, el defensor del poble es va reunir per cinquena vegada amb els signants del pacte. “S’han fet avenços importants pel que fa a la centralitat de la lluita contra la segregació escolar en la política educativa i a la generació de consensos sobre les actuacions que cal desenvolupar, com ho demostra l’aprovació del nou decret d’admissió d’alumnat”, explicava Rafael Ribó. Tanmateix, reconeixia que “actualment ens trobem davant d’un moment clau, el del desplegament de les mesures”.
Així mateix, el Síndic va anunciar que els mesos vinents calia prioritzar les mesures que permetessin detectar l’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques i garantir que aquest alumnat es distribuís de manera equilibrada entre els centres.
La qüestió del finançament
Tot i la valoració positiva que va fer el Síndic del pacte, encara queda una gran qüestió per resoldre. “Cal millorar el finançament dels centres públics i concertats ja previst per garantir el principi de gratuïtat i d’igualtat d’oportunitats d’aquest alumnat”, explicava el Síndic.
En aquest sentit també s’ha pronunciat la Fundació Bofill. “Els centres públics amb alumnat vulnerable només reben 800 euros més per alumne i any que els centres sense cap complexitat, quantitat insuficient per garantir les necessitats educatives d’aquest alumnat”, explica l’organització especialitzada en educació.
La fundació critica el sistema educatiu de Catalunya, ja que segons el seu parer “té un finançament lineal, pel qual els recursos que reben els centres tenen poc en compte la seva complexitat social i territorial”.
Així, reclama una nova fórmula d’inversió a escoles i instituts que inclogui factors com la complexitat social i educativa del centre i el seu entorn. “Actualment, països com Finlàndia, Suècia, Països Baixos, Regne Unit o el Canadà distribueixen els recursos fent servir aquesta modalitat”, explica la fundació per afegir que “un finançament per fórmula a Catalunya permetria, per exemple, a un centre públic de primària de màxima complexitat passar de rebre 5.246 euros per alumne i any a 6.860 euros”.
Tot això suposaria un increment del 15% en el pressupost actual, que se situa en 643 milions d’euros. “Una bona part ja hi són gràcies a la inversió extraordinària de 576 milions d’euros de resposta a la pandèmia”, diuen des de la fundació. “Cal mantenir-los i redistribuir-los de manera més equitativa, amb l’aplicació de la nova fórmula”, exigeixen.
