L’AMB esperava poder rebre al voltant de 1.000 milions dels fons europeus Next Generation. Foto: Pexels
Malestar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per la manera en què s’han repartit els fons europeus de recuperació Next Generation. A principis d’octubre, el gerent de l’AMB, Ramon Torra, criticava la poca quantitat de milions que tocarien a l’administració supraterritorial. Dels 2.700 milions que es van demanar i dels 1.000 que s’esperaven, finalment només se’n rebran 42, perquè les bases de la convocatòria europea, dictaminades pel govern espanyol, no permeten que les entitats supramunicipals es presentin a algunes subvencions.
Tres setmanes després, ha estat el grup metropolità de Municipalistes per la República qui ha posat el crit al cel pel que considera “un repartiment injust dels fons”. L’agrupació, formada per Decidim Ripollet, Guanyem Badalona i Compromís i Acord per Torrelles, assenyala que la retallada de fons europeus cap a l’AMB “podria suposar un doble greuge per als municipis metropolitans catalans: per la dificultat per accedir a fons de manera individualitzada en aquelles competències delegades a l’AMB i ara enfront de la retallada de fons en els projectes presentats de manera col·lectiva a través de l’ens metropolità”, expliquen.
Certament, a la metròpoli hi ha moltes funcions que els municipis tenen delegades a l’AMB, com per exemple la mobilitat o la gestió dels residus. Per tant, en cas que l’organisme territorial no pugui accedir als fons Next Generation, la regió viuria un greuge comparatiu en relació amb altres ciutats de l’Estat.
És per això que Arnau Comas, d’Ara Decidim Ripollet, es fa la següent pregunta en declaracions al Línia: “Si Madrid tingués àrea metropolitana, també s’hauria quedat pràcticament sense fons europeus?” El cert és que el mètode de repartiment penalitza els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i beneficia la capital espanyola, que en la seva conformació històrica va decidir absorbir les poblacions sota el paraigua de la gran ciutat en lloc de crear un model com el metropolità.
Per la seva banda, la portaveu de Guanyem Badalona i consellera metropolitana, Nora San Sebastián, creu que és urgent “reclamar a l’Estat el per què d’aquesta discriminació envers els territoris i municipis de l’AMB i reflexionar sobre per què les grans empreses privades hi accedeixen de manera prioritària”.
Finalment, Municipalistes per la República a l’AMB proposa fer un front comú de tots els grups metropolitans per demanar que els fons arribin al territori. “Cal defensar la importància dels projectes presentats, relacionats amb la necessària transició ecològica, la transició digital, la rehabilitació d’habitatges o projectes d’adaptació als efectes del canvi climàtic”, conclou J.M. Osuna, alcalde de Ripollet i conseller metropolità.
