Lluís Rabell: “No volem una Barcelona de centre i perifèria, sinó una ciutat cohesionada”

El passat 6 de febrer es va conèixer que Lluís Rabell, antic líder veïnal de la ciutat i que va ser candidat de Catalunya Sí que es Pot a les eleccions de Catalunya de 2015, fitxava per la llista del PSC a Barcelona de cara a les pròximes eleccions municipals. Llavors, Jaume Collboni, líder del PSC barceloní, va assegurar que Rabell ocuparà la tinència d’alcaldia del Pla de Barris i Participació Ciutadana si l’aritmètica electoral ho permet.

Des que es va conèixer el fitxatge de Rabell pel PSC, l’expresident de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha recorregut diversos barris de la ciutat, llibreta en mà, a l’estil de la vella escola, però en aquest cas les deixa als veïns perquè hi apuntin peticions i després les passa a recollir. Visita especialment les zones que formen part del Pla de Barris i que es caracteritzen per patir més desigualtats. L’objectiu, parlar amb representants de les entitats veïnals i apostar per la proximitat per tal de detectar els aspectes on cal incidir més.

Preguntat per l’estat d’ànim veïnal que s’ha trobat en aquestes visites –en llocs com Ciutat Meridiana, Vallbona o Torre Baró (Nou Barris), el Raval (Ciutat Vella) o el Besòs i el Maresme (Sant Martí)–, Rabell destaca una petició veïnal transversal: “La gent em demana més intervenció de l’Ajuntament per solucionar els problemes, però no volen polítiques assistencials”. En aquesta línia, afegeix que el que veu és que “la gent vol tenir esperança. Pregunten si els seus fills podran tenir un projecte de futur al seu barri. No es tracta de fer més digne una zona i prou”. També, afegeix, els comentaris sobre la seguretat i la neteja estan a l’ordre del dia. “Sobre la neteja, crec que hi ha un cert incivisme instal·lat”, afirma.

Solucions a llarg termini

Parlant sobre les desigualtats que pateixen aquests i d’altres barris perifèrics –o no només, com per exemple el Raval–, Rabell deixa clar que per aconseguir millores a les zones de la ciutat on hi ha més pobresa “cal una planificació a 15 o 20 anys”. Posa com a exemple el Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí, on ja hi ha previstes inversions en matèria d’habitatge. “És un procés que voldrà una sèrie de mandats, però és possible aconseguir-ho”, afegeix.

Un altre element que Rabell destaca, per tal que Barcelona pugui millorar l’actual situació dels barris on hi ha més desigualtats, és el paper de les entitats i el teixit veïnal. “A Trinitat Vella, per exemple, és un barri petit i hi ha una seixantena d’entitats molt diverses. El Pla de Barris el pensem amb el teixit associatiu”, assegura. I és aquest teixit associatiu, diu, a qui cal mostrar que el consistori aposta perquè tots els districtes tinguin “vectors de desenvolupament”. Un exemple, afegeix, pot ser el cas de la Barceloneta i la Copa Amèrica. “L’objectiu és que un esdeveniment així deixi un pòsit empresarial. Que la Barceloneta sigui un barri on l’economia que hi ha al voltant de la nàutica també el món de l’oceanografia hi tingui un pes imposant”, remarca Rabell.

Per acabar, traça quin és el model de ciutat pel qual ell i el PSC aposten. El defineix d’una forma clàssica, “model socialdemòcrata”, i diu que consisteix en “una ciutat que no vol un centre i una perifèria”, sinó que els socialistes volen “una ciutat cohesionada amb barris dinàmics i amb identitat que aportin al conjunt”.