Imatge de l’edifici i de les finestres tapiades del bloc de la cantonada de Girona i Diputació. Foto: Línia
La Dreta de l’Eixample de Barcelona, i en especial el carrer Girona, s’han convertit en una zona plena de pisos turístics i on el preu de l’habitatge ha pujat molt els últims anys. Segons les dades de l’Incasòl del primer trimestre del 2024, el preu mitjà del lloguer al barri és de 1.633 euros. A més, fent una cerca ràpida a diferents portals immobiliaris s’hi poden trobar pisos a la venda per més d’un milió d’euros o que ronden aquest preu. Per tant, és estrany veure un edifici que no estigui ocupat d’alguna manera, sigui per lloguers de temporada o per veïns del barri. Però hi ha una finca a la cruïlla entre el carrer Diputació i el carrer Girona que és una excepció.
I és que, des de fa uns anys, es pot veure com la majoria de les seves finestres que donen a la confluència dels dos carrers estan tapiades. El motiu? L’antiga propietària de la finca, abans de morir, va vendre l’edifici a una immobiliària, segons explica el president de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample, Jaume Artigas. Des de llavors, la nova propietat ha anat deixant acabar els contractes dels llogaters per no renovar-los i poder reconvertir l’edifici sencer. El problema, però, ha estat que hi queden pocs veïns que tenen contractes de renda antiga o indefinits i que es neguen a marxar-ne.
Artigas relata que l’associació de veïns va posar una denúncia administrativa aquest juny al Districte perquè la propietat hi havia començat a fer “obres majors” sense llicència i, a més, estaria incomplint la norma de paisatge urbà amb les parets tapiades. La resposta de l’Ajuntament a la denúncia ha estat obrir un expedient que ja es troba en període d’al·legacions.
L’edifici, a més dels pisos, també té diversos negocis a la planta baixa, com el Bar Restaurant La Graella, un dels pocs supervivents. “Jo em jubilo d’aquí a un mes i el local serà una nova paret tapiada”, augura el seu propietari. I és que La Graella sobreviu des del 2020 amb contractes prorrogables de tres mesos i entén que ningú vulgui agafar-li el relleu. Això sí, ell afirma estar d’acord amb la política de la propietat de tapiar els balcons per evitar l’entrada d’okupes, motiu inicial pel qual van sellar les finestres.
Un cas diferent és el de la Cotilleria Mercè, negoci que es va traslladar de lloc fa 14 anys, quan la propietària del bloc encara era viva, perquè aquesta ja no es preocupava de solucionar els problemes dels locals de l’edifici i deixava que la gent en marxés.
Amb tot, tothom està d’acord que la propietat no els ha fet fora, però veuen com l’edifici es va buidant i no es fa res per evitar-ho i omplir-lo. Sigui com sigui, fins que els últims veïns no en marxin, res canviarà.
