L’estudi sobre l’impacte de la pandèmia se centra a l’educació primària. Foto: Lourdes Casademont/ACN
Durant els anys àlgids de la pandèmia, els infants que anaven a escoles ubicades en districtes pobres tenien més possibilitats de veure com el seu centre quedava clausurat. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat un estudi fet per la Universitat de Barcelona.
Tot i que queda lluny, cal recordar que a Catalunya es va determinar que si es detectava un infant que donava positiu, la resta de l’alumnat del seu grup bombolla també havia de confinar-se.
La investigació ha fet el recompte, per districtes, del nombre d’infants aïllats o en quarantena i també dels dies que cada infant va romandre a casa pel confinament de la seva classe. “El vincle entre baix nivell socioeconòmic i un pitjor estat de salut explica els nostres resultats, i si no es trenca aquest cercle viciós, els problemes locals de desigualtat en salut es mantindran o fins i tot es podrien agreujar en futures epidèmies”, afirma Maria Grau, coordinadora de l’estudi.
La recerca, que s’ha elaborat amb dades del Departament d’Educació sobre les escoles públiques de primària de Barcelona des de setembre de 2020 fins a febrer de 2022, determina que els infants de Ciutat Vella tenien fins a sis vegades més probabilitat de tancament dels seus centres que els de Sant Gervasi.
Aprofundint en les desigualtats
Alhora, l’estudi mostra una derivada més de les desigualtats socials. Els alumnes de classe social menys benestant són, com és obvi, els que més hores lectives van perdre. D’aquesta manera, la pandèmia va aprofundir en les diferències de classes entre barris.
“La pandèmia també actua com a catalitzador de totes les desigualtats prèviament existents i magnifica les sinergies entre elles, més enllà de sumar-ne els efectes: com més vulnerable sigui un individu o una població, pitjors resultats en salut tindrà”, afirmen des de l’estudi.
