Gairebé la meitat dels desplaçaments en dies feiners a l’àrea de Barcelona es fan a peu

La mobilitat en dia feiner a la demarcació de Barcelona va superar per primera vegada els 20 milions de desplaçaments l’any passat, un increment del 5,5% respecte al 2022, dos terços dels quals es van fer en transport públic, bicicleta, patinet o a peu. Són dades de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (2023), de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que també corrobora que la mobilitat per motius personals representa el 41% de tots els desplaçaments i és la més elevada dels darrers cinc anys. En l’àmbit laboral, es consolida el teletreball després de dos anys de retrocés al voltant del 9%-10% de les jornades i creix la gent que treballa des de casa, un de cada quatre, i fins al 36% dels que ho fan a la ciutat de Barcelona.

Segons l’Enquesta de mobilitat en dia feiner 2023, elaborada per l’Institut Metròpoli anualment, l’àmbit de l’ATM de Barcelona (demarcació de Barcelona) bat rècord de mobilitat el 2023, superant els 20 milions de desplaçaments en un dia feiner, amb un increment del 5,5% respecte del 2022 i d’un 5,2% respecte dels valors prepandèmia de 2019.

Si bé l’augment de la població resident n’és un factor explicatiu (1,5% més d’habitants respecte l’any anterior), la mobilitat per persona i dia també creix. Així, la mitjana de desplaçaments diaris per persona també arriba als 4,11, per sobre dels 3,96 del 2022 i dels 4,05 del 2019.

El 32,5%, en vehicle privat

L’augment d’un 2,5% de la mobilitat activa (a peu, en bici o patinet) i del transport públic un 14,4%, ambdós respecte al 2022, situen aquests modes en conjunt com els majoritaris entre la ciutadania, amb més de 16 milions de desplaçaments, fent perdre pes al vehicle privat en relació amb abans de la pandèmia.

Això no obstant, el vehicle privat encara guanya el transport públic amb 6,5 milions de desplaçaments en dia feiner, el 32,5% del total (per 3,3 milions en transport públic). El que decanta la balança a favor dels mitjans sostenibles són els 10,3 milions de desplaçaments de “mobilitat activa”, és a dir, a peu (9,8 milions), en bici (308.000) o patinets (133.000), el 51%.

Més desplaçaments sostenibles entre les dones

Les dones es desplacen en major proporció que els homes caminant (52,3% i 45,3%, respectivament) i en transport públic (19,7% enfront del 13,0%) amb especial diferència en el cas de l’autobús. En canvi, els homes ho fan més en vehicle privat (38,4% enfront del 26,7%). Entre els diferents modes de transport públic, el metro encara és el que més quota modal te, superant el 40%.

La mobilitat per motius personals dobla la laboral

La mobilitat personal supera en dues vegades i mitja la mobilitat ocupacional, que se situa al 16,5% l’any 2023 i esdevé la més baixa dels darrers cinc anys. Els desplaçaments per motius personals són el 41% del total, el percentatge més elevat des que es publica l’enquesta. Entre els motius més destacats d’aquests desplaçaments hi ha l’acompanyament i cura de les persones i les compres quotidianes.

Estabilització del teletreball

L’any 2023 el teletreball es manté amb xifres semblants a les del 2022, al voltant del 9%-10% de totes les jornades laborals, després d’una tendència a la baixa entre el 2021 i 2022 respecte amb l’explosió del 2020 a conseqüència de la pandèmia. A més, el percentatge de la gent que treballa des de casa creix fins al 25% entre les persones ocupades (una de cada quatre) i fins al 36% en el cas de la gent que treballa a la ciutat de Barcelona.

L’hora punta 

L’augment de demanda del transport públic és generalitzat en totes les franges horàries excepte en la considerada l’hora punta, de 8 h a 10 h, on decreix lleugerament. Els increments més importants des del 2019, segons el registre de validacions, es produeixen entre les 5 i les 7 h del matí i també a la franja de la tarda, fet que constata un cert desplaçament horari de la demanda.

Impacte de les bonificacions 

Les polítiques de preus del transport públic marcades pels descomptes que s’apliquen des del setembre de 2022 han accelerat el creixement de la demanda al transport públic durant el 2023 i que encara augmenta amb valors de màxims històrics, que actualment ja superen els 1.132 M de validacions els últims 12 mesos.

En paral·lel, les dades de l’Enquesta de 2023 també confirmen canvis d’hàbits per part dels usuaris: augmenta l’ús d’abonaments com la T-jove o la T-usual en detriment de la T-casual i incrementa la demanda de títols propis de Renfe gratuïts des de la tardor de 2022.

Tot i això, la majoria d’enquestats, al voltant del 65%, declaren que fan el mateix ús del transport públic, un 12,1% l’utilitza més i només un 1% l’ha començat a utilitzar gràcies als descomptes. Entre els que ja l’utilitzaven, almenys un 14% d’ells declara haver canviat de títol de transport.ç

“Bones notícies”

Manuel Valdés, director de l’ATM, diu a l’ACN que el fet que dos de cada tres desplaçaments es facin en “modes sostenibles, és una molt bona notícia”. Una dada que reflecteix, diu, “tots els esforços que s’estan fent per promoure la mobilitat sostenible” al voltant del transport públic i també en polítiques locals per promoure els transports “actius” (a peu, bicicleta o patins). “Va agafant força i amb un ritme de creixement important vs transport privat”, constata.

Valdés està convençut que la tendència s’anirà “consolidant”, i diu que en el pes relatiu que encara té el vehicle privat s’ha de tenir en compte que l’enquesta abasta tota la demarcació de Barcelona, incloses zones amb menys oferta de transport públic, o amb necessitats de desplaçament majors que a la trama urbana. “Anem pel bon camí i l’objectiu és seguir creixent en aquesta via i oferir un mix de mobilitat que permeti prescindir del cotxe”.

Tota la mobilitat sostenible en bloc va a l’alça, amb el pes més important de la mobilitat a peu. En el moment en què prescindeixes de vehicle, que condiciona la resta de mobilitats durant el dia, llavors la intermodalitat pot ser molt important: pots anar a peu, després agafar una bici compartida, transport públic. El mix de mobilitat és molt variable.

D’altra banda, Valdés destaca la “riquesa” de tipus de desplaçaments que es va configurant, que resulta, en part, de l’augment del nombre de desplaçaments per l’augment de la població i també del fet que s’agafa menys el vehicle privat. També apunta l’increment dels tipus d’abonaments de transport públic sense limitació de viatges -tipus T-Usual, cosa que “permet i fomenta que la gent es desplaci més, amb transport públic”.

Més teletreball, menys vehicle privat

Sobre l’estabilització del teletreball, Valdés observa el fenomen amb optimisme i creu que “s’ha d’anar a més”, com es fa en altres països del nostre entorn. Un dels efectes beneficiosos, diu, és la reducció de la mobilitat en cotxe privat, que segons les dades és superior en desplaçaments laborals que no pas en els desplaçaments per motius personals.

La T-Mobilitat, valorada d’excel·lent pels usuaris del transport públic metropolità