El fotoperiodista Rober Astorgano presenta a l’Espai Línia ‘Las Mujeres de Negro’, una reivindicació de les persones assassinades durant la Guerra Civil

El dijous 29 de febrer l’Espai Línia va viure un moment molt emotiu durant la presentació del llibre Las Mujeres de Negro, del fotoperiodista Rober Astorgano. Tot i que el llibre parla d’un memorial, La Barranca, en un petit poble de La Rioja, els assistents a l’acte, la majoria socis de l’Ateneu Popular Cerdà, van identificar-se plenament amb aquelles dones que van vestir sempre de negre per recordar els seus familiars assassinats durant la Guerra Civil. Un cop més un fet molt local, molt pròxim, es va transformar en un valor universal.

Des de ben petit Astorgano veia la seva àvia plorar d’amagatotis davant d’una vella fotografia. No va ser fins uns anys després quan va descobrir que aquella era la foto del seu besavi, una de les 400 persones assassinades que descansen en un barranc proper a Logronyo, on els seus assassins les van abandonar després de matar-les pel sol fet de ser sindicalistes o republicans. I va descobrir també que les dones i les filles d’aquelles víctimes acudien cada dia de Tots Sants a aquell barranc per recordar els seus estimats. I que ho havien fet durant quaranta anys, des de 1936, malgrat els càstigs, les humiliacions i tots els impediments que hi posava cada any la policia franquista. La força i la dignitat d’aquelles dones, acompanyades pels seus familiars, van aconseguir que l’any 1979 es reconegués aquella massacre amb l’aixecament d’un cementiri civil, avui constituït com el Memorial La Barranca, un conjunt monumental únic a Espanya.

Mitjançant retrats i testimonis de descendents, Astorgano ha anat reconstruint la història d’aquelles dones de negre de La Rioja, començant pel relat de la seva família. Fruit d’aquesta recerca ha sorgit el fotollibre que es presentava a l’Espai Línia, una exposició itinerant, que ja ha recorregut diverses capitals europees, i un documental, que s’estrenarà ben aviat.

Durant la presentació, Astorgano va fer seva la lluita d’alguns dels protagonistes del llibre, que reclamen la denominació de genocidi pel que va passar a La Barranca i a tants altres llocs. “Van afusellar pares i fills, també algunes dones; van castigar i humiliar les vídues; van arruïnar econòmicament les famílies; jo crec que va ser un intent de genocidi”.

Tot i això, si per alguna cosa destaca aquest moviment és pel seu caràcter civil, sense cap politització, i pel desig de convivència de les mateixes dones de negre, que volien reconeixement, però que mai no van inculcar l’odi als seus fills. Un dels testimonis del llibre, el cantautor Paco Marín, explica, sobre això: “Mai he sentit ningú parlant d’odi Allà no s’odia, allà s’estima i es recorda. A vegades amb mala hòstia, perquè és dur perdre un pare”.

Acabada la presentació, molts dels assistents van agrair a Astorgano l’esforç de recuperar aquesta memòria tan local i alhora tan universal. Perquè molts d’ells eren també familiars de persones assassinades o desaparegudes, i van voler deixar-ne constància per compartir aquest sentiment comú d’amor, de reivindicació i de record amb “mala hòstia”.