Imatge de la presentació de l’exposició a la Casa Elizalde el passat 22 de maig. Foto: Daniel Rovira Soler
L’oferta cultural a Barcelona actualment és molt gran. Si mirem per barris, el més probable és que gairebé tots tinguin diversos equipaments i espais dedicats a activitats culturals i artístiques. Podem convenir que el ventall d’opcions de consum i de mostra dels artistes és divers. Però això no ha estat així tota la vida. I és aquí on el Taller Masriera –i la família Masriera– va tenir un paper important a finals del segle XIX i principis del XX, quan va esdevenir un centre referent.
Per explicar la història de l’emblemàtic edifici del carrer Bailèn, la Casa Elizalde va estrenar el 22 de maig l’exposició L’art i el temple. Història visual del Taller Masriera, que es pot visitar fins al 27 de juliol. En el marc de la mostra, l’equipament organitza activitats paral·leles per afegir-hi informació, com la dirigida per Pilar Vélez, historiadora i gestora cultural, centrada en la família Masriera i la seva influència en el context cultural barceloní.
“Innovadors i pioners”
Per explicar la importància de la família Masriera i del seu taller, Vélez centra les seves explicacions en el període de finals del segle XIX i fins al 1929, aproximadament. És en aquest temps que el taller es va convertir en un referent de l’art. Val a dir que els Masriera eren una família de pintors i amants del teatre i d’altres disciplines artístiques.
Així doncs, els germans Francesc i Josep Masriera van veure de seguida com fer-se un nom. “El taller es construeix el 1884 perquè la família hi pogués pintar, però el 1902 l’amplien per la part del darrere i hi porten tallers de joieria que fins aleshores es feien al barri vell”, explica la historiadora.
En aquest sentit, Vélez relata que els Masriera van seguir el creixement de la ciutat. “Quan els artistes eren a Ciutat Vella, ells també; quan l’Eixample es va començar a expandir, ells hi van anar a viure i hi van construir el taller”, diu.
Tenien una visió clara del moviment que feia la ciutat en sentit cultural i artístic. És per això que, a més de guanyar-se la vida pintant, la burgesia catalana del moment va començar amb els tallers d’orfebreria, primer, i després convertint el taller en un teatre. “Van ser innovadors en el món de la joieria amb noves tècniques i van ser pioners en moltes disciplines, guanyant-se un nom”, conclou Vélez.
