Segons l’Ajuntament de Barcelona, des de 2015 s’ha reduït la contaminació en un 31%. Foto: Natzaret Romero/ACN
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es prepara per decidir aquest dijous si Barcelona, part del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i l’Oriental i Madrid van infringir la directiva de qualitat de l’aire fixada per les institucions europees. Després de nombroses advertències per part de la Comissió Europea, l’executiu comunitari va optar el 2019 per la via judicial, en considerar que les mesures mediambientals adoptades en aquestes zones eren “insuficients i inadequades” i que els incompliments de les normatives sobre gasos contaminants eren “sistemàtics”. Malgrat tot, això no suposarà cap multa econòmica.
El cas concret de Barcelona i la seva àrea metropolitana va començar a prendre força l’any 2017, quan la Comissió Europea va advertir Espanya que portaria els incompliments sobre la qualitat de l’aire davant la justícia europea si no es prenien mesures.
Després que l’Estat esquivés els tribunals en un primer moment, Brussel·les va considerar el 2019 que la situació era prou crítica per traslladar la qüestió a Luxemburg. En la denúncia presentada davant el TJUE, la Comissió apuntava que les zones mencionades havien superat els nivells de diòxid de nitrogen “de forma sistemàtica i continuada des del 2010” i lamentava que cap de les ciutats havia dissenyat nous plans per garantir la qualitat de l’aire.
Nivells de contaminació per sobre dels permesos
Les queixes de Brussel·les apunten que Barcelona i la seva àrea metropolitana i Madrid han infringit els límits permesos d’emissions de diòxid de nitrogen (NO2), que se situen en 40 micrograms per metre cúbic.
Segons les anàlisis dutes a terme per la Comissió, aquesta xifra es va superar entre els anys 2010 i 2018, posant en risc la salut de moltes persones.
Malgrat que els nivells de diòxid de nitrogen a Barcelona van tornar a situar-se per sota els límits permesos el 2020 i el 2021, la mateixa Agència Europea del Medi Ambient creu que és difícil atribuir el descens a una sola mesura –com per exemple la Zona de Baixes Emissions- i recorda que altres condicionants com la meteorologia o l’alentiment de l’activitat econòmica arran de la pandèmia també hi han pogut influir.
Declaracions de l’Ajuntament de Barcelona
En una roda de premsa celebrada aquesta setmana, el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ha reconegut que la previsió és que la sentència sigui negativa per al consistori.
No obstant això, Badia ha volgut subratllar les darreres dades sobre les emissions de diòxid de nitrogen –per sota els límits permesos- i ha recalcat que la contaminació a la capital catalana s’ha reduït un 31% des del 2015.
