Els agressors que fan tallers comunitaris tenen menys risc de reincidència. Foto: Jordi Pujolar/ACN
Quasi un de cada tres agressors masclistes que compleixen penes de presó en règim ordinari o de segon grau probablement tornarà a cometre un delicte de la mateixa mena quan surti al carrer. Això és el que es desprèn d’un estudi del Departament de Justícia presentat aquest dimecres.
En canvi, com expliquen des de l’Agència Catalana de Notícies, en els condemnats que han sortit directament de la presó, és a dir, sense passar per un règim de semipresencialitat, la taxa de reincidència és del 25%.
Així mateix, si l’agressor en surt progressivament, però en tercer grau –en què els penats fan la vida a l’exterior i només van a dormir a presó–, la reincidència baixa al 20%.
El cas de reincidència més baix el trobem en aquells agressors masclistes que fan programes formatius comunitaris. En aquest cas, només el 10% dels penats torna a cometre crims masclistes.
El perfil dels presos per agressió
Segons l’estudi, el perfil de l’agressor masclista és el d’un home de 38 anys de mitjana, que treballava abans de l’ingrés a presó (70%) i que, en un 44% dels casos, ha estat testimoni de maltractaments en la seva família d’origen.
Pel que fa als antecedents penitenciaris, s’observa que prop del 50% dels penats ha dut a terme un trencament de condemna per haver incomplert l’ordre de protecció a la víctima, i en un 83% dels casos el delicte s’ha produït en el domicili familiar. Un 55% dels agressors és consumidor habitual de drogues i alcohol, i prop d’un 40% ha consumit tòxics en el moment de cometre el delicte.
Realitat virtual contra el masclisme
La realitat virtual immersiva pot ajudar a canviar la conducta dels agressors de gènere. Segons aquest estudi, també elaborat des de la Generalitat, l’aplicació de les ulleres virtuals dins dels programes d’intervenció de conductes violentes millora l’empatia dels agressors masclistes cap a la seva víctima i els ajuda a responsabilitzar-se del delicte comès.
L’estudi, fet a partir de la prova pilot en vuit interns del centre penitenciari de Lledoners, situa el penat en un entorn virtual en què es recrea una escena de conversa amb una figura femenina. En un primer moment, el penat es col·loca, dins de la conversa, en la pell de l’home, i després ho fa amb els ulls de la dona.
La investigació obre la porta a ampliar l’aplicació de la realitat virtual en les sessions de tractament que es fan als centres penitenciaris catalans destinades als penats per violència de gènere.
