S’estrena Cultura B: la plataforma que publica en portada els marges culturals

Cultura B, la plataforma de tendències culturals metropolitanes que impulsen els diaris Línia i el Grup Comunicació 21, arrenca amb força. El passat 25 de juny, l’Espai Línia es va omplir a vessar amb més d’un centenar d’assistents que van voler seguir en directe la presentació d’aquesta nova aposta singular que vol difondre la cultura que sobrepassa els estrets marges d’allò considerat mainstream i trencar barreres, tant geogràfiques com mentals. L’objectiu, reivindicar la cultura que es fa arreu de la metròpoli i combatre la dicotomia entre centre i perifèria.

De fet, aquesta dicotomia va estar molt present a l’estrena de Cultura B, tant des del punt de vista geogràfic –no només en referència als municipis de la corona metropolitana, sinó també a alguns barris de la capital– com mental. “La perifèria és una connexió de centres”, va definir el regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, durant la seva intervenció.

“Hi ha molts centres”

Cultura B neix precisament per connectar aquestes realitats i projectar la cultura que es fa fora de les fronteres mentals i geogràfiques que la tenallen. “Hem de trencar la dinàmica centre-perifèria, perquè actualment hi ha molts centres”, va coincidir a dir l’escriptora i crítica literària M. Àngels Cabré, que va participar en un col·loqui amb David Armengol, director del Centre d’Art La Capella del Raval, i Albert Ribas, subdirector dels diaris Línia i de Cultura B.

Marcé: “Presentar una nova revista en paper i que a més sigui de cultura és extraordinari”

El debat va ser moderat per la periodista Joana Justícia, redactora de Cultura B i que havia arrencat l’acte amb tota una declaració d’intencions. “Volem difondre la cultura que queda sota terra”, va dir; la cara B a la qual fa referència el nom de la plataforma i d’on, tal com va recordar Marcé, han sortit himnes com Bohemian Rhapsody de Queen.

“Cultura B no és flor d’un dia”, va remarcar el director editorial dels diaris Línia i de Cultura B, Arnau Nadeu, en el primer parlament. “No seria possible sense la força que estan agafant els Línia”, va afirmar. “Des dels barris, estem portant el periodisme hiperlocal metropolità a uns nivells que, hem de ser sincers, una dècada enrere probablement no ens hauríem imaginat”, va destacar Nadeu, apuntant que amb Cultura B es volen “impulsar noves inèrcies”.

Marcé, al seu torn, va reconèixer que “presentar una nova revista en paper i que a més sigui de cultura és extraordinari”, alhora que també va insistir en la necessitat de deixar-se de comparar amb Madrid. Barcelona i la seva metròpoli, va defensar, és un territori de “constructors de projectes”.

Poca incidència als mitjans

Però rarament les persones veuen el que tenen al davant. I és que, malgrat que la metròpoli barcelonina bull de projectes artístics i culturals, sovint aquests queden per sota d’un radar mediàtic que només detecta els grans festivals i els noms famosos. “Els de sempre”, com va precisar Lluís Cabrera, impulsor del Taller de Músics i un dels assistents que va intervenir en el torn obert de preguntes del públic.

Nadeu: “Cultura B no seria possible sense la força que estan agafant els diaris Línia”

Justament aquest va ser un dels temes que van tractar Armengol, Cabré i Ribas durant el debat. Per què la cultura té una incidència baixa als mitjans de comunicació? –es preguntava Armengol i, per què no dir-ho, tota una sala desitjosa de respostes. Una d’elles té a veure amb la situació de precarietat que viu la professió periodística, amb comunicadors “exhausts” als quals “no se’ls pot demanar més”, va afirmar Cabré. Armengol, per la seva banda, va recordar que sempre hi ha els mateixos periodistes per cobrir els actes que fan a La Capella i va posar sobre la taula una problemàtica que afecta el sector del periodisme cultural: la manca de professionals especialitzats i de capçaleres que s’hi dediquin exclusivament.

Un desert d’oportunitats

Seguint aquest fil, Ribas va fer un símil amb un “desert” mediàtic. Una zona on, a primer cop d’ull, no es veu res, però que, per contra, permet “descobrir coses”. Ara bé, trobar aigua en un desert és tot un repte, una feina per a la qual s’ha d’estar preparat. Per fer-ho, Ribas avisava que cal “obrir finestres” i “entrenar l’olfacte de rastrejadors” de propostes culturals. És a dir, trobar aquell oasi salvador per a uns assedegats periodistes i consumidors d’informació. En aquest sentit, Ribas va reivindicar, recuperant el leitmotiv que amara aquesta crònica, que les perifèries deixin de ser-ho per tal d’avançar cap a un districte cultural metropolità.

L’exemple de l’Hospitalet

El concepte ‘districte cultural’ va portar la conversa cap a una d’aquestes noves centralitats de la gran Barcelona com és l’Hospitalet, on des de fa anys es treballa per impulsar un districte cultural que, a poc a poc, està atraient a la segona ciutat del país artistes i propostes punteres. Sense anar més lluny –i conscient del risc de semblar contradictori amb l’esperit de Cultura B i el d’aquesta crònica per destacar-ho–, la mateixa Rosalía hi instal·larà el seu estudi.

Ribas: “Cal obrir finestres i entrenar l’olfacte de rastrejadors de propostes culturals”

“És important descentralitzar la cultura”, va defensar Cabré, que creu que “hi ha moltes Barcelones”. “Tant de bo altres municipis segueixin el camí de l’Hospitalet”, va afegir Ribas, mentre que Armengol va recordar que Barcelona “està incorporant coses que està fent l’Hospitalet”.

Al cap i a la fi, la idea que va sobrevolar la presentació de la nova plataforma va ser la necessitat de no tractar com una excepció aquests oasis culturals que viuen als marges i que Cultura B vol treure dels breus per publicar-los en portada.