Al mig, Txell Caler (Decidim Ripollet), i a la dreta, Cristina Andreu (Guanyem Girona). Foto: MxRddB
Es compleixen dos anys des que va començar la pandèmia i, com en tantes altres situacions al llarg de la història, el primer indret on es va notar la crisi sanitària va ser als municipis. És en aquest context que Municipalistes per la República des de Baix (MxRddB) ha presentat un informe que vol valorar la feina feta per les diferents agrupacions polítiques que conformen el seu espai polític. A la regió metropolitana de Barcelona, l’agrupació reuneix partits de Badalona, Cerdanyola, Ripollet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi, Badia, Sitges, Les Franqueses, Premià, Santa Coloma de Cervelló i Argentona.
Segons ha explicat aquest dimecres MxRddB en una trobada que ha comptat amb Txell Caler, de Decidim Ripollet, i Cristina Andreu, de Guanyem Girona, “els pobles i ciutats han hagut de fer front a uns problemes sanitaris, socials, econòmics i de mobilitat sense precedents, davant dels quals han hagut de reaccionar, sovint, sense els recursos econòmics necessaris”. A més, l’agrupació ha criticat el grau de centralització dels recursos per fer front a l’emergència.
En aquest sentit, MxRddB no ha escatimat a relatar les polítiques impulsades. Segons detalla l’espai polític, durant aquests dos anys els diferents partits municipalistes han activat més de 230 polítiques per frenar la crisi. Les mesures van des de qüestions econòmiques, com “ampliar els terminis de liquidació dels tributs locals, taxes i impostos” fins a solucions en l’àmbit educatiu, com “cercar els mecanismes per donar suport en l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials per a les activitats d’estiu”.
Reptes de futur i autocrítica
No tot han estat celebracions, ja que l’esquerra municipalista també s’ha posat deures de cara al futur. Així, els pròxims reptes seran vetllar per l’ocupació i gestionar de forma transparent la “segona onada de fons públics dirigits a la recuperació econòmica” provinents d’Europa.
Alhora, els municipalistes han fet autocrítica i han assumit que, “per aconseguir-ho, caldrà disputar l’hegemonia cultural trencant les bombolles autoreferencials”. Això implica connectar “amb un públic més ampli i teixir aliances amb els moviments ecologistes, feministes, antiracistes, en defensa del dret a l’habitatge o dels serveis públics”.
