Arrels també afirma que les persones sense llar tenen problemes per empadronar-se. Foto: Sindicatura de Greuges
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha demanat informació a l’Ajuntament de la capital catalana per esbrinar si posa traves a l’empadronament de persones sense llar.
La petició d’informació parteix de la queixa d’una entitat social de la qual no s’ha revelat el nom i que atén persones sense llar. Segons aquesta, el consistori hauria modificat els passos per empadronar les persones que viuen al carrer. Així, si abans aquestes podien anar a l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir els informes previs a l’empadronament, ara els deriva al SAIER o al Servei d’Inserció Social (SIS).
El canvi del circuit administratiu, a ulls de la Sindicatura, endarrereix els passos necessaris per obtenir l’empadronament. De fet, amb el procediment que s’ha denunciat, el temps per assolir el padró –un dret de qualsevol ciutadà– s’endarrereix “diversos mesos”.
Així mateix, segons denúncia la Sindicatura, tant al SAIER com al SIS “cal anar-hi amb cita prèvia, i no hi ha disponibilitat fins a un mínim de tres mesos”. “Posteriorment, s’ha de fer un seguiment, entrevistes, etc. Mentrestant, la persona no pot accedir als serveis que requereixen empadronament”, explica l’organisme públic.
“Aquesta situació és especialment preocupant si tenim en compte que l’empadronament és la porta d’accés al gaudi d’un conjunt de drets com l’accés a la sanitat, al sufragi universal o a determinats ajuts”, lamenta el defensor de la ciutadania.
L’Ajuntament, en el punt de mira
La fundació en defensa de les persones sense llar Arrels, en declaracions al Línia, assenyala que si bé no ha tingut coneixement de queixes com aquesta en concret, sí que fa uns mesos que està recopilant altres situacions d’una possible vulneració del dret a l’empadronament a Barcelona.
Aquest fet resulta curiós tenint en compte que la mateixa Sindicatura de Greuges, en el seu informe anual de 2022, va afirmar que l’Ajuntament de la capital catalana era un referent en aquest camp. Alhora, l’organisme va dir que el consistori feia “esforços en positiu” per garantir l’empadronament, mentre que els ajuntaments de municipis metropolitans l’entorpien.
