El projecte crea un vincle entre la gent més gran i els més petits. Foto: Ajuntament de Barcelona
El barri barceloní de Ciutat Meridiana s’ha convertit en l’escenari d’unes noves relacions d’amistat inesperades. Infants d’escoles públiques i quatre veïnes de la tercera edat han començat a enviar-se cartes per compartir experiències, interessos i conèixer millor el barri i els seus habitants. L’objectiu del projecte és doble: fomentar la lectura entre els més petits i acabar amb la soledat dels més grans.
La Montse, la Paquita, la Nuria i la Margarita són les protagonistes de més edat d’aquesta història. Reben amb entusiasme les cartes dels seus joves amics, que les han convertit en autèntiques celebritats a les escoles de Ciutat Meridiana. “Elles estan encantades i fan els seus escrits amb moltíssim amor. S’emocionen amb les cartes que reben i amb el vincle tan especial que estan creant”, celebra Marta Filella, directora del projecte Soledat No Desitjada.
Els altres implicats en la relació epistolar són els alumnes de segon i tercer de primària de les escoles Ferrer i Guàrdia, Elisenda de Montcada, Mestre Morera i Ciutat Comtal. “Els nens gaudeixen molt escoltant les històries de les senyores. Tenen molta curiositat, volen saber què han fet a la vida i tenen moltes ganes de conèixer-les en persona”, detalla Anna Ruiz-Tagle, coordinadora de la iniciativa Menjallibres, de la Fundació Pere Tarrés.
Foto: Ajuntament de Barcelona
Les cartes tracten temes de tota mena: menjars preferits, esports, activitats de la vida quotidiana, racons estimats del barri, històries del passat, consells vitals, preocupacions del present i desitjos de futur.
A la seva carta als seus joves amics, la Margarita explica que ells ara tenen molta sort perquè abans no hi havia piscina al barri i havia de portar els seus fills ben lluny per poder nedar, que li encanta anar a la Biblioteca Zona Nord-Mària Sánchez, llegir poesia, llibres d’història “i també fer mandales amb les amigues”. La Nuria els escriu que sempre li ha agradat molt ballar, cosir, jugar amb els seus sis nets i fer broma amb tothom, i els anima “a estudiar molt per ser bones persones, respectar la gent gran i tenir bones feines”.
I com són les cartes que els escriuen els més petits? La Sabina, per exemple, es pinta somrient, amb ulls grans i ulleres blaves, cabells llargs, clip i samarreta amb un sol de colors. I en un altre intercanvi epistolar, una nena es presenta dient: “El meu nom és Bàrbara. M’agrada molt llegir, dibuixar, pintar i gaudir del mar. Soc una Menjallibres més!”, i es fa un retrat preciós, a llapis, amb cabells llargs i ulls que ho qüestionen tot.
Foto: Soledat No Desitjada
El projecte neix de la col·laboració entre dos programes del Pla de Barris de l’Ajuntament. D’una part, Menjallibres, que promociona la lectura i l’escriptura entre els infants de Nou Barris. De l’altra, Soledat No Desitjada, que lluita per frenar l’aïllament i fomentar les relacions interpersonals, especialment a la tercera edat.
“La iniciativa està generant un impacte molt positiu al barri. Les àvies gaudeixen del contacte amb els nens i els infants aprenen valors com el respecte i el sentiment de comunitat”, explica Ruiz-Tangle. Les històries analògiques es neguen a morir.
