L’Ateneu El Poblet ofereix un taller per a persones amb Parkinson. Foto: Pexels
La malaltia de Parkinson provoca tremolors o rigidesa, entre altres afectacions, i fa que qui la pateix sovint se senti incòmode en el seu propi cos. De retruc, això genera malestar emocional i pot derivar en ansietat o depressió. Tenint en compte això, crear un espai segur on les persones amb Parkinson puguin, d’una banda, compartir les seves emocions i, de l’altra, alleugerir el seu cos, pot ser crucial per millorar la convivència amb la malaltia.
Això és el que es fa des del trimestre passat a l’Ateneu El Poblet, al barri de la Sagrada Família de Barcelona, amb el taller Mov+ment: Parkinson. Es tracta d’una iniciativa de l’Associació Cuida la Vida, que compta amb el suport de l’Ajuntament i que aquest gener ha començat el segon trimestre. De moment, té sis participants (cinc dones i un home) d’entre 45 i 78 anys, però l’organització voldria arribar a més gent que ho necessités.
Alba Álvarez, presidenta de l’entitat i coordinadora del taller, introdueix el concepte de la biodansa, una “disciplina holística que no només té a veure amb el moviment”. Aquesta tècnica és la que es posa en pràctica en el taller i no requereix cap iniciació en el món de la dansa ni cap preparació prèvia per als participants. A l’inici de cada sessió, tal com explica Álvarez, es dona l’oportunitat de parlar, comentar la setmana o compartir qualsevol cosa. Després es passa al moviment (que no ball).
“Ningú et jutja”
Maria Ferrer és una dona de 78 anys a qui en fa quatre que li van diagnosticar Parkinson. Reconeix que, abans de rebre la notícia, no coneixia ningú que patís la malaltia i que, per tant, es va sentir una mica “perduda”. Per això va recórrer a l’Assoaciació Catalana per al Parkinson. Quan va començar la pandèmia, des de l’associació recomanaven un taller de biodansa online i s’hi va apuntar. Passada la fase més dura de la crisi sanitària, va arribar el moment de trobar-se en persona amb professors i companys i descobrir realment les bondats d’aquesta disciplina. Ara s’ha apuntat a l’Ateneu El Poblet, de manera que ve expressament des del seu municipi, Mollet del Vallès, perquè creu que val la pena.
“Em dona benestar”, reconeix Ferrer. “No s’ha de saber ballar. Es tracta de fer moviments suaus i harmònics, que és el que cal quan tens Parkinson”, assegura, tot i que matisa que “cada persona té un Parkinson diferent”.
Valora també la tranquil·litat de sentir-se lliure. En l’estona de parlar, per exemple, hi pot intervenir qui vulgui, però no és obligatori. I el mateix passa a l’hora de moure’s. “Arribes allà on pots. Si aconsegueixes aixecar el braç, bé; si et quedes a mig camí, no passa res. Ningú et jutja”, agraeix.
