Diana Riba, a l’Espai Línia: “Encara que us diguin el contrari, a Europa hi haurà retallades i ja sabem què passarà”

Diana Riba és al Parlament Europeu per fer coses. Res d’escalfar la cadira. La candidata d’ERC a les eleccions del territori comú, que se celebraran el pròxim 9 de juny, ha participat aquest dijous, a l’Espai Línia, en una trobada amb diverses organitzacions que conformen la Taula d’entitats del Tercer Sector, que li han transmès les seves preguntes i demandes.

Des de l’inici de l’acte, la presidenta de la Taula, Francina Alsina, ha expressat la seva sintonia amb l’eurodiputada, que durant el darrer mandat europeu, ha dit, sempre ha estat a disposició de l’organisme intentant aplicar les seves recomanacions i en un constant diàleg amb les entitats. Un mandat en el qual, a més, Riba ha estat membre de les Comissions de Cultura i Educació; de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior; i de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere, així com vicepresidenta de la Comissió d’Investigació encarregada d’examinar l’ús del programa de vigilància Pegasus, que va espiar la mateixa política. Sens dubte, una activitat frenètica.

Una Europa que trontolla

Riba ha alertat que el pròxim cicle polític serà convuls. “Sovint havíem pensat que a Europa ho teníem tot fet, però la realitat és que, com demostra el fet que milers d’infants no trepitgin l’educació obligatòria, estem molt lluny de tenir-ho tot”, ha assenyalat la republicana.

Així mateix, ha assegurat que el Vell Continent “s’està movent cap a llocs que no sabíem”, tot referint-se al probable ascens de l’extrema dreta després dels comicis. És per això que Riba ha afirmat que cal anar més enllà dels cordons sanitaris contra aquesta mena de formacions i que és necessari que la resta de partits “no comprin el seu marc mental, com ja ha passat amb el pacte de migració i asil, proposat per Meloni, o el pacte de lliure comerç, que té clàusules mirall que permeten a Europa negociar amb països on no hi ha drets humans”.

Alhora, Riba ha explicat que l’extrema dreta podria posar en risc els consensos als quals es va arribar durant la legislatura passada, com per exemple el pacte verd. “Són negacionistes del canvi climàtic i nosaltres hem d’apostar per una transició verda i social, que no responsabilitzi les famílies dels canvis i no les obligui a posar plaques solars o a comprar-se un cotxe elèctric”, ha defensat. Per això ha reclamat que es destini l’1% del PIB europeu a aquest projecte. “No és una xifra elevada quan es destina el 2% del PIB a armament”, ha argumentat l’eurodiputada.

Tanmateix, Riba és conscient que, tot i el cicle expansiu després de la pandèmia, actualment els partits majoritaris a Europa han aprovat una reforma que implicarà austeritat. “Encara que us diguin el contrari, hi haurà retallades i ja sabem què passarà”, ha lamentat referint-se a la xerrada amb la Taula d’entitats del Tercer Sector que Javi López, el candidat del PSC a les eleccions europees, va mantenir també a l’Espai Línia aquest dimarts.

És per tot això que Riba ha considerat que els tres pilars fonamentals pels quals es va crear el territori comú podrien trontollar. “El pilar econòmic, el pilar social i el pilar de la pau estan en joc, perquè estem anant cap a un escenari de guerra”, ha alertat.

Polítiques contra l’austeritat

Si bé Riba assevera que la Unió Europea s’encamina cap a un cicle de retallades, l’eurodiputada ha explicat quines són les seves prioritats de cara a la reelecció. A més de fer bandera de les conquestes que s’han assolit en el darrer mandat, com per exemple l’establiment del salari mínim europeu, la candidata d’ERC ha assenyalat que la seva formació aposta per crear una “renda mínima garantida i reduir la jornada laboral”.

“Volem canvis en el camp de l’economia, però cal que aquests canvis posin les persones al centre”, ha dit Riba. En aquest mateix sentit, ha explicat que per a ERC són prioritaris temes com la infància i el fet que el 25% dels nens i nenes europeus estiguin en risc d’exclusió social; la salut mental en el jovent; la regulació de les xarxes socials perquè “no es quedin amb la nostra ànima” o l’habitatge. A més, després de denunciar que en matèria de migració Europa “ho ha fet molt malament”, ha afirmat que al continent “hi falta gent”. “No poden haver-hi persones legals i altres que no ho són”, ha dit per afegir que “amb la guerra d’Ucraïna s’ha demostrat que no s’han de crear murs que els refugiats es vegin obligats a saltar”.

No obstant això, Riba ha reconegut que Brussel·les no té capacitat per legislar en molts camps, però sí que pot fer “incidència política amb recomanacions”.