El preu del lloguer per metre quadrat a Barcelona pot arribar als 14 euros. Foto: Carola López/ACN
Uns diuen que és el turisme, altres que són els grans tenidors. N’hi ha que creuen que és el mateix mercat i la relació entre l’oferta i la demanda, i també n’hi ha que consideren que és la manca de regulació del sector immobiliari. Quan es tracta de parlar dels motius que fan que els preus dels lloguers augmentin o baixin la discòrdia és absoluta.
Com en totes les qüestions complicades, també en aquesta, caldrà dir que no es tracta d’un sol motiu. És en aquesta línia que s’emmarca el darrer article del col·lectiu d’economistes 5cèntims, escrit per la investigadora Helena Linares.
Un mercat heterogeni
Si centrem el focus en Catalunya, observem que la diferència entre els preus dels lloguers és abismal. Hi ha indrets en els quals el preu per metre quadrat supera per poc l’euro, mentre que en altres aquesta xifra s’enfila per sobre dels 12 euros.
A Barcelona, una de les zones de tot el país on els preus són més elevats, el metre quadrat supera els 13 euros, i en alguns districtes com Sarrià-Sant Gervasi, les Corts o Gràcia ronda els 14 euros.
De què depenen els preus?
Segons la investigació, cal distingir entre aquells elements que fan pujar el preu d’un lloguer i aquells que el fan baixar. Pel que fa als primers, hi trobem els augments de la renda mitjana en un municipi, el nombre d’habitatges llogats al municipi, la proporció de població estrangera, la qualitat de les instal·lacions dels habitatges i la densitat de població. A l’altre extrem hi ha la superfície mitjana dels immobles, l’edat i l’estat dels edificis i un nivell educatiu baix.
“Per exemple, per a un augment de la renda mitjana d’un municipi de l’1%, el preu del lloguer augmentaria de mitjana un 0,48%”, detalla Linares. “Així, un baix nivell educatiu i el fet de viure de lloguer són indicadors d’un entorn de més pobresa, relacionats negativament amb el preu del lloguer, ja que si augmentés un 1% la proporció de població sense estudis postobligatoris i la proporció de població que viu de lloguer, el preu del lloguer disminuiria un 0,84% i un 0,39%, respectivament”, afegeix.
Però aquesta equació no sempre funciona arreu del territori. “Una millora en les instal·lacions dels edificis faria disminuir el preu del lloguer a les províncies de Tarragona i Lleida, mentre que a Barcelona i Girona el faria incrementar”, aclareix Linares. Alhora, un augment dels immobles de nova construcció també faria incrementar el preu de la resta de lloguers a la demarcació de Barcelona. Per a Linares, tant a la capital catalana com a Girona, “l’entrada al mercat de nous habitatges –que surten al preu actual de mercat, més elevat que el preu dels habitatges ja llogats– faria augmentar el preu mitjà del lloguer al territori”.
La població estrangera
Per les seves condicions materials de vida, normalment la població estrangera té preferència pel lloguer. Aquest element és determinant pel que fa als preus del lloguer, ja que en els indrets on hi ha més ciutadans migrants, la demanda més alta de lloguer fa que els preus augmentin per la manca de pisos. Malgrat això, també és freqüent veure com els barris amb població migrada són també els més vulnerables. “Un augment de la població que viu de lloguer faria disminuir el preu, perquè és un indicador de menor poder adquisitiu i alhora d’un entorn menys desitjable per viure-hi”, considera Linares.
Un altre element que intervé en el preu
Tot i que en aquesta investigació Linares no ho apunta, en altres publicacions de 5cèntims es relaciona l’augment de preus dels lloguers a Barcelona i la metròpoli amb la presència del turisme. Així, durant la pandèmia, la menor arribada de turistes va fer que molts pisos fins aleshores destintats a aquest sector es reconvertissin en lloguers de llarga durada. A conseqüència, els preus dels pisos van decréixer i l’oferta de pisos disponibles va augmentar.
