La pandèmia està darrere de l’augment de l’ús excessiu dels videojocs. Foto: Pexels
Des del 2021, el nombre de consultes relacionades amb l’ús excessiu dels videojocs que rep la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) s’ha disparat. Aquest augment va paral·lel al que ha vist la unitat en la darrera dècada.
Així, en el darrer any, aquest tipus de consultes han passat del 3,5% del total al 15,4%. Segons els especialistes, aquest fort increment podria conseqüència del confinament per la covid-19. La majoria dels estudis apunten que els videojocs de caràcter massiu, online, de rol i multijugador -coneguts com MMORPG- són els que més problemes d’ús excessiu generen.
L’evidència científica assenyala que aproximadament un 3% de la població està subjecta a patir aquest tipus d’addicció, amb conseqüències greus en l’àmbit personal, familiar, social, laboral o acadèmic.
Segons l’equip de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital de Bellvitge els senyals d’alerta són la rellevància en la vida de la persona, la pèrdua d’autocontrol i l’abandonament d’altres activitats socials, lúdiques i laborals o escolars. “Fins que pacients i famílies no reconeixen que la passió pels videojocs és en realitat una addicció, no acudeixen a les consultes als dispositius assistencials i associacions d’autoajuda, i poden passar mesos”, explica Susana Jiménez, cap de la unitat i investigadora.
Jiménez assenyala que tot i que els problemes per l’ús dels videojocs s’ha associat tradicionalment al gènere masculí, cada cop hi ha més consultes de noies.
“En el context adequat i amb un patró d’ús saludable, els videojocs poden ser educatius, augmentar determinades capacitats i habilitats, millorar l’autoestima i les relacions socials i fins i tot practicar idiomes”, diu. “Alhora, hem de reconèixer i prevenir l’impacte negatiu que poden tenir arran d’un ús abusiu, i com a societat hem d’assumir de forma compartida la responsabilitat de promoure l’ús saludable de les noves tecnologies”, insisteix Jiménez.
La fina línia entre la ludopatia i els videojocs
Alguns videojocs permeten comprar premis o botins, és a dir ítems virtuals que produeixen recompenses aleatòries, sigui amb hores de joc o desbloquejant noves funcions del joc.
“Hi ha similituds entre l’addicció als jocs d’atzar i aquest tipus videojocs, ja que encoratgen el fet de gastar diners en ítems que no són comprats, sinó producte d’un algoritme informàtic”, considera l’experta en joc patològic.
Com en els jocs d’atzar, el reforç positiu del premi té un patró intermitent i variable, i cada cop es gasten més diners en un intent de compensar el que s’ha invertit.
