L’Espai Línia es va omplir en l’acte promogut per Plataforma per la Llengua. Foto: Joanna Chichelnitzky
Plataforma per la Llengua demana al govern espanyol que aprofiti la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea per fer oficial el català al club dels 27, ja que a partir de l’1 de juliol Espanya presidirà l’òrgan que decideix les llengües oficials de la UE.
Ho va explicitar ahir en un acte a l’Espai Línia, on la seva vicepresidenta, Mireia Plana, va ser molt rotunda: “President Sánchez, posi l’oficialitat del català a la Unió Europea damunt la taula”. Plana va remarcar que hi ha nou reunions en el marc de la presidència del Consell des de dissabte vinent, que comença, fins al 23 de juliol. “Només cal reformar un reglament que ja s’ha reformat 7 vegades. No els vindria d’una més”, va reblar Plana.
Mireia Plana: “Només cal reformar un reglament que ja s’ha reformat 7 vegades. No els vindria d’una més”
Plataforma alerta que no es quedarà de braços plegats si Espanya torna a passar per alt “una reivindicació proeuropea” tenint en compte la “gran oportunitat” que té l’Estat assumint la presidència europea: “Si no es planteja aquesta reforma, denunciarem l’incompliment sistemàtic que fa Espanya de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries”, va apuntar.
La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana. Foto: Joanna Chichelnitzky
L’acte, titulat El català, 25a llengua oficial de la UE, va reunir el periodista Antoni Bassas, el jurista Narcís Mir i el cantautor Halldor Mar. Bassas va ser molt clar en la seva intervenció: “El fet que estiguem parlant d’aquest tema encara ara, el 2023, és d’una gran violència simbòlica cap a nosaltres, els catalanoparlants”.
Antoni Bassas: “El fet que estiguem parlant d’aquest tema encara ara, el 2023, és d’una gran violència simbòlica cap a nosaltres, els catalanoparlants”
El periodista va assegurar que “fa 30 anys que Espanya forma part de la UE i el més calent és a l’aigüera”, i va remarcar que “el fet que al Congrés no es pugui intervenir en català no ajuda a explicar a Europa que s’ha de poder fer allà també”. El periodista va responsabilitzar-ne el PP i el PSOE: “Han jugat d’una manera bel·ligerant”.
La periodista Magda Gregori, el jurista Narcís Mir, el periodista Antoni Bassas i el músic Halldor Mar, durant el debat. Foto: Joanna Chichelnitzky
El jurista Narcís Mir va explicar que la modificació del reglament és el camí per aconseguir l’oficialitat del català a la UE. En aquest sentit, va afegir que “les objeccions que l’estat espanyol ha argumentat per no donar-hi resposta, com ara que cal una reforma prèvia dels tractats, són molt qüestionables des del punt de vist jurídic”.
Narcís Mir: “Les objeccions que l’estat espanyol ha argumentat per no donar-hi resposta són molt qüestionables des del punt de vist jurídic”
El katalonski i cantautor Halldor Mar va referir-se al cas de l’islandès a la UE, una llengua que parlen unes 300.000 persones i reconeguda a Europa tot i que no és un país que forma part de la UE. “Em sento un privilegiat de poder-me dirigir a la UE amb islandès, la meva llengua”, va afirmar.
L’acte el va moderar la periodista Magda Gregori. En acabar, Halldor Mar va interpretar tres cançons del seu darrer disc, El mar no té camins.
Halldor Mar va interpretar tres cançons del seu darrer disc, ‘El mar no té camins’. Foto: Joanna Chichelnitzky
70 llengües autòctones a Europa, 24 d’oficials
Abans de la intervenció dels ponents, Plataforma per la Llengua va visionar un vídeo en el qual s’indica que actualment a Europa hi ha 70 llengües autòctones, 24 d’oficials. L’entitat treballa des de fa molts anys perquè el català es converteixi en la 25a llengua oficial de la Unió Europea, tenint en compte que el català el parlen més de 10 milions de persones en tres estats diferents i que és la llengua oficial d’Andorra. Hi ha 11 llengües oficials a la UE que tenen menys parlants que el català. Segons Plataforma per la Llengua, l’oficialitat té 3 conseqüències: protecció, legislació i reconeixement.
