La Intersindical denuncia les diferències que hi ha entre els centres a barris benestants i barris vulnerables. Foto: Síndic de Greuges
El curs escolar més convuls de les últimes dècades acabava amb una notícia que va indignar gran part de la comunitat educativa. El nou any lectiu començaria amb menys centres de màxima complexitat perquè, a causa de canvis en la manera de catalogar-los, molts d’ells perdrien aquest atribut.
Aquestes escoles reben recursos addicionals per la condició social, cultural i econòmica de l’alumnat i les seves famílies. Es tracta d’una classificació que s’atorga des de l’any 2014 i que vol evitar la segregació escolar. Són centres que Teresa Esperabé, de CCOO Educació, definia millor amb una escena: “Un dia, una mare del centre em va dir: ‘Per pagar-te 1 euro per la sortida de la setmana vinent, t’ho puc pagar en dues vegades, 50 cèntims i 50 cèntims?'”.
Menys centres
Aquella por de finals de curs s’ha confirmat i, segons explica la Intersindical d’Educació, els centres amb complexitat han viscut “una disminució tant de plantilla com de recursos disponibles en un context sanitari complicat de pandèmia”. La pèrdua es produeix pel nou mètode que ha utilitzat el Departament d’Educació per revisar les categoritzacions.
Així, en comparació amb l’any 2017-2018, els centres de complexitat mitjana-alta s’han reduït en un 4% i els d’alta i molt alta complexitat en un 2% a tota Catalunya. Al mateix temps, la Intersindical denúncia que la situació al Barcelonès ha estat similar. El sindicat assenyala que el Consorci d’Educació de Barcelona va fer una “disminució unilateral” dels centres de màxima complexitat “a partir d’uns criteris discutibles”.
El problema de la segregació
Amb unes diferències elevades entre barris rics i pobres, i municipis vulnerables i municipis benestants, la segregació escolar és un problema més d’aquesta dinàmica de desigualtats. Així ho considera la Intersindical quan afirma que “aquest fenomen, al qual no s’acaba de donar una resposta política ni educativa, és d’allò més perjudicial per a la cohesió de la societat catalana”.
“Mentre als centres de les zones més benestants les famílies tenen sovint prou capacitat econòmica per fer, fins i tot, aportacions al centre, n’hi ha d’altres que es troben en un estat de conservació i disponibilitat d’equipaments lamentable, i les famílies, per fer-hi front, han d’arribar al punt de manifestar-se i lluitar per tal d’obtenir unes millores i uns recursos que s’haurien de donar per descomptats en un sistema equitatiu”, explica el sindicat.
