El CAP Doctor Robert és un nou punt de referència per a les persones trans. Foto: Ajuntament de Badalona
La quarta planta del CAP Doctor Robert de Badalona és la nova seu de referència per a les persones trans del Barcelonès Nord i el Maresme després que a principis de mes es posés en marxa l’equip de referents de Trànsit Badalona. Fins ara les persones que volien rebre aquest servei s’havien de desplaçar a Barcelona, però fa dos anys va començar un procés de descentralització que té aquesta nova unitat com a resultat. Tot i aquesta nova opció, les persones trans poden continuar amb els professionals de Barcelona si ho prefereixen. Fins ara hi havia 230 persones del Barcelonès Nord i el Maresme ateses a la capital.
La Laura Sánchez és una de les quatre integrants del nou grup de treball a Badalona. Explica al diari Línia que la seva tasca és, principalment, fer acompanyament tant a les persones com a les seves famílies en el procés de transició, però que les necessitats i característiques dels usuaris són diverses. “Les persones que transicionen venen en diferents punts. Hi ha joves que pràcticament ho tenen tot mastegat, d’altres que tenen dubtes d’identitat o que busquen assessorament per iniciar modificacions corporals”, assegura la metgessa de família de Trànsit Badalona. Per aquelles persones nouvingudes, diu, es fa una primera escolta i es comença l’acompanyament en funció de les necessitats.
“No és una patologia”
El lema de l’equip és “ser trans no és una patologia”. Un missatge que remarca Sánchez per la importància que té, especialment, amb les famílies. “Treballem amb diferents familiars, alguns faran la transició des del coneixement i d’altres simplement ho acceptaran sense saber ben bé que és”, afirma la metgessa. Assegura, però, que en molts casos, tant per a les persones com per als familiars el fet de “posar nom a les coses” és clau per ajudar a esclarir la situació i poder avançar.
Preguntada per si cada vegada més es comença la transició en persones de curta edat, Sánchez considera que es deu a la major presència d’informació.“Fa uns anys si vivies aïllat i en un entorn conservador, ni et plantejaves una transició. Passa el mateix que amb les persones homosexuals. Ara identifiques el que et passa, per això és tan important posar nom a les coses”, reitera la metgessa, que afegeix que no és que aquests casos no existissin abans, sinó que la visibilització d’identitats ha afavorit que s’expressin més. També afirma que ara moltes famílies s’adonen del que els passa als seus fills, quan abans ni tan sols els hi feien cas. “Ara veuen la realitat i ells mateixos busquen ajuda i informació. Ja venen conscienciats i busquen eines perquè no saben com ajudar”.
Objectiu: morir d’èxit
Sánchez explica que actualment la transfòbia present en la societat provoca un malestar en les persones trans, ja que l’existència de gent que no respecta la diversitat d’identitats sovint requereix acompanyament i sessions psicològiques. Un altre condicionant és la precària educació afectiva i sexual que han rebut durant molts anys generacions i generacions i que encara avui dia és molt “limitada”.
“El nostre objectiu és acabar morint d’èxit. Que aquest servei a la llarga desaparegui perquè ja no sigui necessari”, explica Sánchez, que reconeix que en un futur, si ningú necessita acompanyament psicosocial seria un indicatiu de progrés social. De moment, diu, “tenim dos gèneres associats a dos sexes i molta violència”.
