Cristina Colom, a la dreta, és experta en humanisme digital. Foto: Foment del Treball
El confinament va posar sobre la taula la importància del món digital. Quan tothom es va quedar tancat a casa, les noves tecnologies es van fer imprescindibles per treballar, relacionar-se, gestionar les finances o entretenir-se. Amb tot, segons ha explicat l’experta en humanisme digital, Cristina Colom, en una xerrada aquest dijous, dins del marc de debats sobre el futur metropolita, Rethinking, la pandèmia també ens ha demostrat que la digitalització “no s’està produint de manera igualitària”.
Les noves tecnologies no arriben a tothom de la mateixa manera i això pot crear desigualtats. “La transformació social accelerada suposa una emergència digital”, ha dit Colom. En aquest sentit, les persones d’edat avançada, les dones o els migrants poden veure’s desplaçats del món digital.
Transformació accelerada
“El vell món mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres”. La frase del filòsof Antonio Gramsci explica a la perfecció el que passa amb la digitalització. “Està arribant de manera desigual i està vulnerant drets”, ha dit Colom. “Afecta la igualtat d’oportunitats”, ha afegit.
Així, l’experta en humanisme digital ha recordat que no es pot obligar la població a submergir-se en el món digital. “Actualment sembla que tinguem l’obligació d’estar integrats a la tecnologia, però en realitat tenim el dret a no estar connectats”, ha dit.
Alhora, Colom ha reivindicat una digitalització que arribi a tots els ciutadans i que sigui sostenible pel planeta.
Qüestió metropolitana
El 55% de la població del planeta viu en ciutats, però s’espera que aquest segle la xifra augmenti fins al 70%. En aquest context, Colom ha considerat que cal “posar la tecnologia al servei del ciutadà i no al revés”. És per aquest motiu que ha recomanat l’AMB fer un mapeig de la bretxa digital que hi ha al territori.
Segons l’experta, a la metròpoli hi ha una sèrie de fenòmens que amplifiquen les bretxes digitals. S’ha referit a l’automatització de la presa de decisions del sector públic i el sector privat, que no sempre té en compte les persones que no estan familiaritzades amb l’entorn digital. També ha parlat de la desinformació i, finalment, ha assenyalat que les plataformes laborals digitals com Uber o Glovo “no estan regulades, però estan establertes”. “Aquests sectors han desprotegit el treballador”, ha dit per afegir que “el 18% dels treballadors espanyols, en algun moment, ha treballat per aquestes plataformes”.
El paper de l’AMB
Els ajuntaments tenen una gran responsabilitat per fer front a la bretxa digital i l’AMB com a òrgan metropolità ha de liderar el canvi. “Té tres missions principals: ampliar la seva base de dades obertes, apostar per la formació digital dels funcionaris i plantejar acords legislatius en els protocols d’ús de les tecnologies emergents”, ha afirmat Colom. “No pot ser que hi hagi diferents legislacions als diferents municipis metropolitans sobre, per exemple, algoritmes”, ha conclòs.
