El ratpenat, com altres aus, regula les poblacions d’insectes. Foto: Oriol Massana/Museu de Ciències Naturals de Granollers
Encara que el ciment i l’asfalt predominin a Barcelona, la natura també té molta presència a la ciutat. A més dels parcs i zones verdes, a la capital catalana també hi ha força fauna, encara que més enllà dels coloms no sempre és visible. De fet, a la ciutat també hi ha espècies d’animals protegides, i és per això que l’Ajuntament ha fet pública una iniciativa que vol “promocionar i fer seguiment de la fauna protegida” que cria en els edificis.
Així s’indica en els documents d’un projecte que tindrà un cost de gairebé 60.000 euros i una durada de 24 mesos.
Aus i ratpenats
“A la ciutat hi trobem tot un seguit d’espècies protegides per la legislació vigent que fan ús dels edificis per bastir-hi el niu”, explica el consistori. Es refereix a ocells com els falciots, els ballesters, les orenetes, les gralles, els xoriguers, els pardals i els falcons, i a mamífers com els ratpenats, que han substituït els penya-segats naturals per les façanes dels blocs de pisos.
D’aquesta manera, ja des de fa anys l’Ajuntament mira de “preservar els forats d’aquests edificis durant els projectes de rehabilitació, integrar nius en mitgeres i façanes en obra nova i establir mesures compensatòries en el cas que les obres no siguin compatibles amb la preservació dels nius”.
L’eriçó comú
A més, la iniciativa també té com a objectiu vetllar per l’eriçó comú. “És un mamífer insectívor protegit per normativa que selecciona positivament emplaçaments periurbans i, en els darrers anys, també espais urbans”, detalla la documentació del projecte.
Hi ha diferents punts de la ciutat de Barcelona, com el parc del Laberint d’Horta, Montbau, Sant Andreu, la Sagrera o la Ciutadella, on s’ha detectat aquest animal. “Cal aprofundir en el coneixement de l’espècie a fi de localitzar noves poblacions urbanes i estudiar els seus hàbits o desplaçaments, i alhora és necessari disposar d’un servei de suport per al rescat de les poblacions d’eriçons que es veuen afectades per les obres de la ciutat”, expliquen des de l’Ajuntament.
La importància ecològica
Més enllà de la preservació d’aquestes espècies, el projecte del consistori té un clar objectiu mediambiental. “Moltes d’aquestes aus, també els ratpenats, desenvolupen funcions ecològiques de primer ordre en la regulació de les poblacions d’insectes, alguns d’ells, molestos per a la ciutadania, com ara els mosquits i, per tant, la seva conservació està directament relacionada amb la qualitat de vida i el benestar”, diu el consistori.
Així mateix, també l’eriçó comú es relaciona amb el control de les poblacions d’insectes de sòl i “es considera un gran aliat en l’agricultura ecològica que es promou a la ciutat”.
