El Parlament Europeu està conformat per 720 representants, dels quals 61 són triats a l’estat espanyol. Foto: Unió Europea
Tot i l’enorme transcendència que tenen les eleccions europees, la majoria dels ciutadans no donen gaire importància a aquests comicis. Quants representants escollim? Per què sabrem els resultats més tard que en unes eleccions municipals o catalanes? Què ens hi juguem? Aquí tens les 3 claus principals que has de saber.
1. Els diputats de l’estat espanyol
Els europeus escollim els 720 representants que conformen el Parlament Europeu d’Estrasburg. En el cas espanyol es trien, en circumscripció única, 61 diputats. Aquesta xifra converteix l’Estat en el quart país de la Unió que més representants aporta, per darrere d’Alemanya (96), França (81) i Itàlia (76), i per davant de Polònia (53) i Romania (33). La xifra de representants depèn de la població. Per tant, si Catalunya fos un estat propi, tindria al voltant d’una vintena de diputats europeus.
2. L’hora de tancar les urnes
Normalment, es diu que les nits electorals són llargues. Malgrat això, aquesta ho serà encara més, perquè no se sabran els resultats fins a les onze de la nit. El motiu d’això és que Itàlia no oferirà els resultats de les seves votacions fins a aquella hora, tot i que la votació en aquest país va començar ahir.
Alhora, encara que aquest diumenge és la jornada en què la majoria dels països europeus voten, no tots els ciutadans han estat cridats a les urnes els mateixos dies. Els estonians van ser els més matiners, i van poder votar el dia 3 de juny i avui. Els van seguir els holandesos, que van votar dijous passat, i els irlandesos, que ho van fer divendres. Així mateix, els eslovacs i els letons van votar ahir dissabte, i els txecs van votar divendres i dissabte.
3. El futur que marquen les eleccions
Les eleccions d’aquest diumenge poden conformar un panorama polític a Europa molt diferent del que s’ha vist fins ara. Tots els sondejos apunten que l’extrema dreta tindrà un paper cabdal a les institucions europees durant els pròxims cinc anys. I és que, a diferència d’altres eleccions que donen un mandat de quatre anys, les del Vell Continent garanteixen mitja dècada de governança.
