Sovint tots els detractors del referèndum per decidir la independència de Catalunya utilitzen la por com a principal argument per carregar contra el procés que ha de desembocar aquest setembre amb l’obertura dels col·legis electorals i la col·locació de les urnes.
En lloc d’oferir propostes alternatives a la construcció del nou país, el govern espanyol i els partits immobilistes que hi donen suport no es cansen de repetir que amb una Catalunya sobirana els jubilats i jubilades no tindrien garantit el pagament de la seva pensió.
Aquests arguments, però, tenen cada cop menys arrelament entre la ciutadania, perquè si repassem les xifres econòmiques constatem com la situació de la caixa única per pagar les pensions a Espanya està sota mínims.
Mentrestant, seria bo recordar que històricament els catalans hem tingut superàvit per pagar les pensions de la nostra gent gran. De fet, com explicava el Secretari General de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Josep Ginesta, Catalunya ha aportat un 26% dels excedents de la guardiola de les pensions. Per tant, continuar dins de l’Estat espanyol no ens garanteix que puguem seguir pagant les prestacions, mentre que amb un estat independent no només les pensions estan garantides sinó que es podrien incrementar, des del primer dia, amb el valor de l’IPC.
Si Catalunya manté la taxa d’activitat econòmica actual, si reduïm encara més la taxa d’atur i si creem un nou marc laboral propi amb una ocupació de qualitat, podrem equilibrar sense cap dificultat el nostre sistema de pensions.
La sobirania que reclamem ens ha de permetre legislar, sense demanar permís al govern espanyol, sempre prioritzant el benestar de la ciutadania. Deia Joan Tardà fa uns dies que l’estelada no dóna menjar a la gent. I tenia raó, perquè el que necessitem és ocupació digna i de qualitat. Només així podrem mantenir l’estat del benestar i augmentarem els nostres drets subjectius.
Però per poder disposar de totes aquestes eines és indispensable celebrar un referèndum i així decidir el nostre futur polític. I recollint l’article conjunt de Puigdemont i Junqueras, si es manté el rebuig frontal de PP, PSC-PSOE i Ciudadanos no renunciarem a exercir el nostre dret. Si el Regne Unit i Escòcia van pactar un referèndum, perquè a Espanya no podem acordar en una taula les diferències polítiques que ens separen?
Si continua el rebuig frontal al referèndum, Catalunya obeirà la seva pròpia legalitat. I quan arribi l’hora votarem i guanyarem!
