La violència masclista és aquella que es dirigeix contra les dones pel fet de ser-ho. És la violència exercida per agressors que consideren les dones mancades dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió. S’expressa en el dia a dia de les relacions, com a manifestació de la discriminació i la desigualtat en relacions de poder dels homes sobre les dones. La violència de gènere es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat i s’utilitza per part de l’home per exercir el seu poder i mantenir la subordinació de les dones.
La violència masclista en la població gran és una realitat poc estudiada i sembla ser una realitat invisibilitzada a la qual s’enfronten les dones grans. S’ha fet una macroenquesta sobre violència contra les dones que ha evidenciat que les dones grans tenen més possibilitats que la resta de patir violència de gènere per part de la seva parella en forma de control, violència emocional i violència econòmica. A més, es recull que les dones de més edat han patit violència d’alguna de les seves parelles al llarg de la vida. Un 15% de les dones assassinades per violència masclista eren grans.
Les expertes apunten que, tot i que són més que en la resta de població, aquestes situacions són més invisibilitzades. L’estudi identifica les particularitats de les dones grans davant la violència masclista i incideix en la rellevància de reconèixer les característiques i necessitats pròpies de les dones grans que pateixen violència. S’afirma que només d’aquesta manera es podrà analitzar el seu comportament i la seva reacció enfront del maltractament, un pas necessari per poder desenvolupar recursos per enfrontar aquesta violència.
Els recursos existents són menys utilitzats per les dones grans. També elles són les que menys comuniquen les seves experiències: tan sols un 63% d’elles ha comentat els fets a alguna persona coneguda (amiga, familiar, etc.).
Les majors dificultats que presenten les dones grans per defensar-se, sol·licitar ajuda o conèixer els seus drets les fan un grup especialment vulnerable. L’estudi posa en relleu que tendeixen a ocultar les situacions de violència, temen denunciar i enfrontar-se a refer les seves vides o trencar amb les seves famílies. A més, tenen gran dificultat per reconèixer les situacions de maltractament, ja que les tenen incorporades com a model de relació i perquè admetre l’abús dins de la pròpia llar els resulta molt dolorós. A això cal sumar la manca de recursos específics per abordar la problemàtica concreta de les dones grans i el fet que els serveis existents poden no ser apropiats per a elles.
Cal continuar amb el desenvolupament d’estudis i la recopilació de dades, la visibilització de les necessitats i demandes de les dones grans que pateixen violència, l’educació a les realitats específiques dels serveis de suport a les víctimes, la formació i entrenament del personal en la detecció, cura i rehabilitació, així com la previsió de suport social per evitar els problemes d’aïllament de les dones. Aquests són alguns dels punts principals que es desprenen de l’estudi.
En definitiva, les desigualtats socials i laborals entre homes i dones es perllonguen, doncs, fins a la vellesa, i arriben fins al seu símbol més cruel: la violència masclista. Per això, les polítiques d’igualtat, ocupació i protecció social són especialment rellevants per garantir les condicions per a la cohesió, la justícia social i l’envelliment actiu de qualitat, sobretot per a elles.
