Fa 400 anys, per a la gran majoria, era “normal” i “natural” que existissin esclaus. Probablement hi havia molts esclavistes que “tractaven bé” els seus esclaus i segurament només aquells que abusaven rebien la sanció social de l’època. És a dir, es qüestionava l’abús amb els esclaus però no l’ús de l’esclavitud. Avui és evident que tal ús resultaria inacceptable i rebria condemnes no només socials sinó penes de presó. Per què dic això? Perquè d’un temps ençà, una proporció cada vegada més gran de persones estan aixecant la seva veu contra els usos del moment actual.
I quins són alguns d’aquests usos?
– Cada cop més ciutadans estan farts que no els consultin decisions importants. La reforma de la Constitució espanyola ha estat l’última. Resulta que era quasi bé sagrada i de cop i volta la canvien en temps record i sense consultar.
– Es demana participació ciutadana. I què fa el govern amb l’aquiescència del principal partit de l’oposició? Reformar la Llei Orgànica de Règim Electoral General que amenaça amb deixar fora de lloc en les properes eleccions als 772.000 electors que van votar per algun dels 86 partits que van aconseguir vots però no escons. Aquesta reforma obliga a les forces extraparlamentàries a recollir més de 35.000 signatures en 20 dies, mitjançant acta notarial, si volen presentar candidatures en totes les circumscripcions.
– I una de les coses més sagnants: els desnonaments. Sembla ser que l’Estat i els partits majoritaris no poden o no volen detenir l’atropellament dels mercats i la banca, o és que tal vegada estan al seu servei?
Davant d’aquests usos que només porten sofriment a les persones, s’ha aixecat la indignació del 15M per tal de detenir la lògica embogida dels mercats i els seus servidors plantant-se davant la casa d’un desconegut i bloquejant el desnonament; reinventant així el vincle social. Avui per tu, demà per mi!
Fa uns quants anys, Ortega y Gasset definia els moments revolucionaris com “aquells en que ja no es qüestionen els abusos sinó que es comencen a qüestionar els usos de l’època. Aquells usos donats per “normals” o “naturals” i que abans ningú es qüestionava”.
Enrique Collado, mestre
