Si hi ha un consens a la ciutat de Granollers, és que hi falta verd. O dit d’una altra manera, la ciutat és grisa. Fa molt de temps que grups polítics de l’oposició, opinadors i ciutadania en general ho diuen. Fins i tot ho ha admès el govern del PSC, últimament. Aquest fet ha esdevingut encara més important recentment: el canvi climàtic –i la necessitat de refugis climàtics a l’estiu–, la contaminació, el medi ambient i la necessitat d’un canvi de model a les ciutats ocupen un espai rellevant a l’agenda política del país.
Fa uns mesos, a Granollers vam aprovar per unanimitat el Pla del Verd Urbà. En aquest document es reconeix que la meitat dels espais verds de Granollers estan concentrats a la llera del riu Congost –en gran part, en superfície on no es pot accedir– o en sòls no urbanitzables, als afores de la ciutat. No només això, sinó que també s’hi explica que, del 50% restant, només són parcs menys de la meitat (un 20% del total), mentre que la resta són espais verds urbans no utilitzables en paviments durs. Perquè tothom ho entengui, alguns arbres, jardineres i parterres que decoren, però als quals no es pot accedir de cap manera. El pla, doncs, ho diu molt clar: Granollers necessita molt més verd, després d’un desenvolupament urbanístic i creixement que no ha pensat prou en la necessitat d’obrir nous espais verds i de naturalitzar molts espais de la ciutat.
Cal remarcar la necessitat de crear un autèntic pulmó verd al centre de la ciutat
En aquest sentit, no puc evitar assenyalar que l’actual ciutat és la que ens deixa més de quaranta anys amb un govern monocolor. Aquesta grisor de la qual parlava no s’arregla, doncs, posant petites jardineres per la ciutat. Simplement, no n’hi ha prou. Aquest no és el nou verd que cal per al nou Granollers. La nova ciutat que volem no és un lloc on es parli de posar més arbres i flors, sinó on es parli de vegetació i cobertures vegetals (tapissos, arbustos, terrats amb horts urbans, etc.), canviar el paviment gris per verd, amb més arbrat, amb més plantes que ajudin a fer una ciutat més verda, més sostenible i que ens ajudi a suportar millor aquest canvi climàtic cap al qual anem.
Però, especialment, ha d’haver-hi més parcs. Grans pulmons verds que canviïn de dalt a baix la fisonomia de la ciutat. En aquest sentit, és positiu el projecte Congost Connecta Natura 2025, però és incomplet: l’autèntic eix verd ha de connectar i millorar els espais verds que enllacin Palou i el parc del Lledoner, passant per parc firal, Congost i Ponent. I evidentment, seguir la connexió amb el parc del Falgar, a Llerona. Cal pensar la ciutat també tenint en compte el seu entorn. I Granollers, com a centre del Vallès Oriental, ha de liderar la col·laboració amb altres municipis.
I, com ja fa temps, crec que cal remarcar la necessitat de crear un autèntic pulmó verd al centre de la ciutat. Si, després de quasi 30 anys sentint a parlar del cobriment de la via, es fa finalment –permeteu-me tenir-ne dubtes– seria una grandíssima oportunitat perduda no unir la font Verda amb el parc Torras Villà, naturalitzar la plaça Barangé i enllaçar-la amb el parc –m’agradaria recordar que l’actual govern, a la plaça, hi vol fer més edificis–. Aleshores sí que hi hauria un parc de veritat al centre de Granollers, que al seu torn podria unir-se a l’espai de la Bòbila, quan es retiri l’estació de mercaderies, creant el parc més gran que hàgim tingut mai dins de la ciutat. Un nou verd per a un nou Granollers, vaja.
