La indústria va ser el factor determinant que va transformar Mollet d’un poble agrícola a una ciutat, primer ocupant espais dins la trama urbana i més tard als polígons industrials de Mollet i del seu voltant. Les grans indústries de referència: La Pelleria, Can Mulà, Can Fàbregas, el Cotó, les Cintes… estaven relacionades amb el tèxtil i estaven acompanyades d’un important nombre de petits tallers artesans que els hi donaven suport: matricers, fusters, serrallers. Aquell dinamisme industrial va contribuir al creixement de la ciutat i a la seva transformació urbanística. Avui encara estem desenvolupant urbanísticament alguns d’aquests antics espais industrials urbans.
La indústria continua essent un dels pilars de la creació i manteniment d’ocupació, així com de la cohesió social i territorial. Ara bé, la transformació digital suposa un canvi radical en el funcionament de moltes empreses i sectors industrials, però també la descarbonització de l’economia ens obliga a models industrials més sostenibles. Els sectors que no s’adaptin tindran greus problemes de competitivitat i fins i tot de viabilitat. Per altra banda, sorgeixen oportunitats en sectors estratègics com indústries i serveis auxiliars vinculats al desenvolupament de les energies renovables, la indústria 4.0, la mobilitat sostenible, la biotecnologia o l’economia verda i circular.
Catalunya concentra més del 22% de l’activitat industrial de l’Estat i des de la Comissió Europea s’ha presentat el pla industrial anomenat Green Deal que té com a objectius: que les activitats industrials tinguin zero emissions, accelerar les inversions de la transició verda, les requalificacions de professionals dels sectors no competitius i la capacitació de nous professionals per a les noves activitats. Una Catalunya sota el paraigua de l’estat espanyol està condicionada als capricis del govern de torn, que com s’ha vist amb el corredor mediterrani no passen per afavorir els factors de competitivitat territorial, sinó altres interessos allunyats del potencial real de Catalunya.
Hem de ser capaços de posar en valor el nostre sòl industrial i treballar per acollir aquelles activitats industrials alineades amb els canvis que vindran. Alhora cal contribuir a adaptar la formació professional i ocupacional a les necessitats d’aquestes noves activitats industrials. El govern de la ciutat no es pot girar d’esquena a les necessitats del país, hi ha de contribuir, ha d’invertir en els polígons industrials, la mobilitat i els seus serveis per afavorir la creació d’ocupació. Continuar apostant pel sector logístic no sembla la millor opció.
Mollet amb tres polígons d’activitat econòmica que ocupen 218 hectàrees no ha tingut la cura d’invertir de manera contínua i sistemàtica en els seus serveis (senyalització, enllumenat, neteja, seguretat, zones comunes), i ja no diem en centres de serveis a les empreses o en el foment de la innovació. Mollet necessita un govern capaç d’incentivar l’ús d’energies renovables, mobilitzar recursos, liderar iniciatives i afavorir la col·laboració publicoprivada per aprofitar les oportunitats que generarà aquesta nova reindustrialització. Junts per Catalunya a Mollet hi som pel tros, perquè qualsevol altra actitud ens relegarà a veure com altres ciutats se’n surten i nosaltres no.
