La situació actual ja no em preocupa per la crisi pròpiament dita sinó per la incompetència dels qui, triats o no per nosaltres, per tal de resoldre la situació no son capaços de trobar la sortida, ja portem cinc anys i no veig la llum al final del túnel.
A nivell europeu encara estan discutint si austeritat i contenció de les despeses o be politiques de creixement. Europa s’ha construït malament creant una moneda única mentre els estats membres mantenen politiques fiscals diverses. És clar que cal austeritat per posar en ordre els comptes però fins a cert punt, no podem destinar tots els diners a pagar la hipoteca i no ens en quedin per menjar.
A nivell de l’estat espanyol la cosa encara es més greu dons a les causes genèriques i generals que han provocat la crisi cal afegir l’immens malbaratament de recursos públics fet per alguns politics de tots els colors i a totes les institucions i també la mala gestió d’alguns banquers al front dels bancs i les antigues caixes.
Però un cop fet i conegut per tothom amb xifres d’escàndol, el més lamentable i frustrant per als ciutadans es que gairebé cap responsable està pagant per els delictes comesos i es van tapant les vergonyes uns als altres. Fixeu-vos que parlo de polítics i banquers i no de institucions públiques ni de bancs, ja que darrere de les entitats sempre hi han les persones, es per això que també parlo de responsables, ja que per mi tan culpable es que comet el delicte com l’encarregat de vigilar que no es pugui cometre i ha fet la vista grossa.
A nivell català, que és el que més ens interessa, a part de les causes esmentades de nivell europeu o estatal, cal afegir la nostra particular situació d’una dependència econòmica de tipus colonial i una mena d’autonomia, que com es veu ara que venen maldades, ens la poden treure quan vulguin.
Tant parlar de que Catalunya es una nació, doncs senyors politics, les nacions normals quan hi ha un problema que ve de fora i afecta a tots els ciutadans van tots units per a resoldre’l.
Si no es resol el problema nacional no es resoldrà l’econòmic o si voleu si no es resol l’econòmic no es resoldrà el nacional, per tan van lligats l’un amb l’altre encara que alguns no ho vulguin veure així.
Hi ha tantes coses per resoldre que cal donar-se pressa per fer-ho perquè malauradament cada dia que passa hi ha més ciutadans que perden la feina, la casa o no poden menjar.
Ramon Masvidal
Professor Mercantil
Mollet del Vallès
