No voldria semblar melodramàtic pero considero que l’equip de Govern Municipal de Cardedeu, que va anunciar durant l’últim PlE el canvi de secretari municipal, està a punt de cometre un error antològic, d’aquells que malgrat està cobert per la legalitat, obren el relliscós camí a poder “passar-se de frenada” en qualsevol moment i ficar-se en embolics greus tan a ells com a regidors del govern com a la institució a la que majoritariament representen.
Malgrat que l’oposició ha preguntat de manera repetida a l’equip de govern sobre les motivacions del canvi de secretari municipal, no s’ha rebut cap resposta consistent.
Fins ara la secretaria era exercida, provisionalment, per un funcionari de la casa amb la titulació requerida per desenvolupar aquesta tasca.
Semblaria que la ocupació definitiva de la plaça per part d’un secretari titular no es produïa perqué la oferta econòmica pel lloc (cada ajuntament fixa la que vol) no era prou atractiva perqué cap secretari amb habilitació nacional li interessés ocupar-la… fins ara.
Tot i ser greu l’augment de despesa suplementària que suposa (per fer-lo “desitjable” han augmentat el pressupost del 2012 en més de 50.000€ anuals per fer front als complements salarials que haurà de cobrar el nou funcionari), allò que trobo encara més preocupant és la part conceptual d’aquest vodevil institucional.
Ho dic considerant que és necessari que les accions dels regidors o de l’alcalde dins d’un ajuntament tinguin l’assessorament d’una persona independent tècnicament qualificada, no partidària, sigui en el camp legal quan parlem del secretari o de l’econòmic si es tracta de l’interventor.
Històricament van ser els postulats de la Revolució Francesa els que van significar un gran avanç instaurant empleats públics professionals (allunyats dels interessos particulars), permanents, i blindats enfront de les pressions interessades de l’Autoritat. Afegeixi’s que per a l’accés a la funció pública es va començar a exigir la demostració de coneixements apropiats a les funcions característiques del lloc a cobrir.
D’aquesta manera, es va guanyar en objectivitat i en neutralitat ideològica. L’Administració perseguia així l’atenció als interessos generals amb la suficient -i necessària- distància de la voluntat i desitjos del governant de torn.
Tornant al present i a l’intentar interpretar allò que “s’ha cuinat” a la casa gran cardedeuenca, dic interpretar, per l’opacitat existent, per la manca de possibilitat d’accés a la realitat del fets , quedant només el recurs de l’anàlisi a distància d’allò que és observable i dels efectes que produeix…
Des de fora, semblaria doncs que l’alcaldessa i resta de regidors convergents no suporten que la persona que exerceix de secretari emeti informes tècnic- jurídics que posin en questió les seves intencions o accions i la “solució” que han trobat, tot fent drecera, es canviar de persona en comptes de canviar de manera de fer.
Ara bé, precisament la utilitat funcional d’un secretari municipal es evitar que alcaldes i regidors, majoritàriament desconeixedors de l’intricat i complex món jurídic-administratiu, cometin errors d’apreciació o acció en el desenvolupament de la seva tasca representativa. Aquí radicaria la gravetat de la decisió presa per l’alcaldessa i obre un interrogant sobre el delicat i relliscós futur del govern cardedeuenc. Tant de bó el grup municipal convergent no hagi caigut en la obscura tentació de canviar de persona només per contractar un substitut amb perfil descaradament partidari…
Carles Guinart
Regidor d’ICV-EUiA
CARDEDEU
